dissabte, 3 de desembre del 2011

les vambes blanques



Quin dia aprendré a retenir-te,
Cop de Fel o Biliosa Ira
i no deixar-me endur per tu,
immergida en el pou
fondo i negre
del retret i de l’enveja
allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui
el bon fer
que sempre t’omple cara enfora
i que a mi em manca,
germana,
i tan conscient que n’és ma mare,
dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat
a can Llençat
una i una altra vegada
les vambes blanques?



7 comentaris:

  1. Hola, Lu!

    Cada casa és un món, diuen!! També diuen que la conducta assertiva és la que fa que vagis tranquil per la vida...Qui sap...
    Potser el que és realment important és fixar-nos més en allò que ens uneix que en el que ens separa...(Tranquil·la que ara ve Nadal i sembla que és un temps que tot es calma!)
    Petonets germaneta!!

    ResponElimina
  2. moltes gràcies, Teresa, un petó ben fort, i molta pau!

    ResponElimina
  3. Quina manera més "poètica" de fer crítica i autocrítica... som com som i com hem esdevingut, i tot el que tenim de negatiu, ho podem tenir --i ho tenim de positiu-- que seria de noslatres sense el seny i la rauxa, cada cosa es necessària, i les dues parts no poden estar enfrontades... L'apassionament i la calma...

    ResponElimina
  4. òstipa, Pep. ara estic corregint un llibre sobre ioga i va ascendint en els txacres, ara passo pel del mig, el que toca al fetge, per excés i per defecte, i anant-hi fent m'he dit mira, el meu!
    com que tb diu això que dius tu tan bé: les descompensacions (: eufemisme, vull dir "defectes"), els podem donar la volta i tornar-les fluxos d'energia (virtuts), jo pensava (dijous i divendres passat): llegint-ne ne, igual cada cop em porto millor.
    i mira, a la primera de canvi, just al contrari: ni pensament d'anar al terrat a comptar fins a 10, pura explosió. em cal encauar l'energia.
    moltes gràcies, i molt bones festes.

    ResponElimina
  5. Amb el que m,hauria agradat tenir una germana! ailas..Bén cert que les mares sabem d,aquest sentiment quan tenim 5 filles.M,HA AGRADAT MOLT!!

    ResponElimina
  6. Ostres, gairebé que ni m'atreveixo a opinar, sembla que aquest poema va de temes familiars !!!! Sí, més tipus balada potser sí, és més musicable ;)

    ResponElimina
  7. bon dia i bon sol, la familia ..Uff!!....un petonet.

    ResponElimina