L’engruneta negra
de la banda inferior a la dreta
era un helicòpter
M’he llevat
a les 7
d’un tal dia com avui
3.
He desclòs ventalla
He desclòs ventalla
al frec
o balcó de menjador
taclop-taclop.
He quedat
a pler
de sol
d’un ble
de cel
o bé de blau
He transgredit
agut miol
o déu felí
He
o déu felí
He
foradat
el teu delit
valent
valent
☻☼☺
matí
matí
(...o quina prístina energia brolla de la meva entranya
a cada final d'esmorzada)
a cada final d'esmorzada)
oh, preciós. I com transmet!
ResponEliminaHe foradat el teu delit valent Matí!
Et veig amb força, i això m'agrada.
Una abraçada, amiga juganera.
gràcies!
ResponEliminapetonets, germaneta.
Oh! M'agrada molt! I començar així, amb dos números en sí tan significatius!
ResponEliminaQuina bonica manera d'encarar el dia! Com un repte!
I com sempre la música com a companyia perfete!
Petonets!
Encetar el dia des de l'heroica èpica
ResponEliminade l'engruna del centre de consciència
sobrevolant el cel de la ciutat.
Potser, durant la nit, haver transcendit,
i anar més enllà
de la prosaica programació quotidiana.
Ésser més enllà de la primera pell.
Composició preciosa i manifestació vital amb agrupaments rítmics ben trobats. M'ha agradat molt!
ResponEliminaM'encanta com et brollen les paraules del més endins, com expresses els teus sentiments amb aquest vocabulari tan ric i deliciós.
ResponEliminaLa cançó preciosa.
Carme Luis
Desconec tot enginy que formula florídes paraules, i amb fermesa m'entesto a parlar amb mots senzills, perque descriure el llevarte al matí es una experiencia inclùs per mi, que matinera soc com tu, jo crec que fins el sol tìmid del matinet espera la teva paraule i l'engruneta negra a la dreta espera escoltar la mùsica.
ResponEliminaMagnìfic Lu.. jo no sè que mes dir!!!! petò
sí, Teresa! : bells nombres, el 3 i el 7, simbòlicament (o això diuen). molts petonets!
ResponEliminaui, sí, Joan! : va ser una gran nit, perquè a les acaballes del dia anterior jo ja no tocava ni quarts ni hores. hi fa molt, una nit de descans i una alba energètica com la que he pretès expressar.
ResponEliminamoltes gràcies, Jordi! : el poema, em va venir de començar-lo a embastar (per acompanyar la foto que havia penjat al fb al matí) a la parada de l'autobús, bon punt acabades les classes d'ahir dimarts. i l'he anat polint polint fins a l'última entrega, amb el sol i les carones al peu.
ResponEliminamoltes gràcies, Carme! : celebro molt que t'hagi agradat, també la cançó: de seguida em va venir al cap que aquesta versió de la Nina Simone hi podia quedar que ni pintada.
ResponEliminamoltes gràcies, Mercè!!! : un petonàs ben fort, i solidari, germaneta.
ResponEliminaNo saps com envejo aquesta facilitat que tens per transmetre un sentiment tan quotidià com és llevar-se i començar la batalla del nou dia. El vocabulari és exquisit i llisca suaument fins a trobar-t'hi:
ResponElimina(...o quina prístina energia brolla de la meva entranya
a cada final d'esmorzada). M'ha agradat molt la música.
Una abraçada
moltes gràcies, Maria Teresa! ve com ve i es va disposant a lleure, el poema, a tall d'una mera vivència natural. petonets immensos.
ResponElimina