"Per a un demà millor
(Drama en menys d’un acte)
de PERE CALDERS
L’escena representa:
A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.
En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.
FI
(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia)"
(Ibid, a "Invasió subtil i altres contes", 1982)
ESBÓS D'ABSURD
Tipologia genèrica a què s'ha acabat afigurant,
Tipologia genèrica a què s'ha acabat afigurant,
oi, al més del tot,
tant la passió pel teatre de QUI botzina,
endèmica i adquirida,
com la mateixa vida que l'encarrila.
Lurdes Estruch, març'11
(amb agraïment a A.M.Villalonga: http://elfilariadna.blogspot.com/2011/03/27-de-marc-dia-mundial-del-teatre.html
la qual entrada m'ho ha inspirat)
Lurdes Estruch, març'11
(amb agraïment a A.M.Villalonga: http://elfilariadna.blogspot.com/2011/03/27-de-marc-dia-mundial-del-teatre.html
la qual entrada m'ho ha inspirat)
Gràcies a tu. M'encanta el teu poema (o el teu esbós d'absurd, millor dit). Perfecta la utilització del llenguatge. L'equiparació del títol amb una tipologia genèrica (no vas gens desencaminada, crec), a banda de la coordinació al mateix nivell entre "endèmica" i "adquirida" (que crec que descriu molt bé la gent com tu i com jo), per no parlar del verb "botzinar".
ResponEliminaI Calders, com a motiu, que sempre resulta fantàstic i fascinant.
Poca cosa puc dir, el meu català està encara en bolquers devant de les teves paraules, i la resposta de l'Anna...
ResponEliminaAra això si que ho puc dir que m'agrada el teu poema com tambè Pera Calders, que gracies als avis bons lectors d'ell i desprès la lectura obligada , com tant d'altres catalans, a l'escola de la meva filla, sempre he tingut i tinc en una prestatjeria.. tot allò que es refereix als nostres il.lustres mestres de lletres de la nostra llenga.
Bona tarda Lu.
de fet he anat polint poèticament el comentari que vaig afegir espontàniament ahir nit al teu bloc, com pots veure. dóna tant de si, en un mateix i en tots els sentits, el teatre!
ResponEliminaoi? petonet.
moltes gràcies, Mercè! : és el que té assumir el text i el context d'un escrit, poema, conte, dita, que fa d'expressió al seu torn per a un altre... fer-lo del tot d'un mateix, i tot seguit dir-hi la pròpia mirant que surti d'una manera bella.
ResponEliminaho saps com ningú!
petonet.
Lurdes bonica, En saps un niu... Us admiro a totes tres. Jo no en sabria treure el suc d'aquesta manera. Una abraçada, noietes!!!
ResponEliminaMARTA VALLS
moltes gràcies, Marta! petonets.
ResponEliminaM’agrada el teu esbós d’absurd inspirat en l’excepcional Pere Calders.
ResponEliminamoltes gràcies, Jordi.
ResponEliminaTot sovint, darrera la partió entre la lògica i l'absurd, no hi ha altra cosa que un conflicte d'interessos.
ResponEliminaAls maniqueus, però, els fascina la forma d'unes paraules que, en no acabar d'entendre, els semblen transcendents.
la vida fa voltes i voltes i de vegades, de resultes temperamentals i/o atzaroses, un hi acaba torpedinat, allà a la frontissa o llindar: entre el que és mundanament, oficialment, lògic o absurd.
ResponEliminai sí, fa goig que les paraules cliquin de gust entre elles, o sigui que bensonin, pel mer plaer de bensonar.
igual com és bella la música en si mateixa. igual com és bell el jazz.
No sé en quin punt m'he perdut, però m'alegro que estiguis bé Lurdes, l'últim dia no em vaig quedar del tot tranquil.
ResponEliminaEm sumo a les paraules de la Marta Valls.
Una abraçada a tots! ;-)
Molt interessant el teu “poema” inspirat en el relat de Pere Calders. Caram, com en saps d’emprar els mots!
ResponEliminaPetonets.
Felicitats, Lurdes!
ResponEliminaCom ja vaig dir al bloc de l'Anna m'agrada molt en Calders.
I parlant de l'absurd... cada vegada n'hi trobo més arreu...serà que es va generalitzant!
Petonàs! (Cuida't!)
moltes gràcies, Pau, i Shaudin, i Teresa! petonets per a tots. us estimo.
ResponElimina