imatge: hopewellpubliclibrary.blogspot.com
Fa un dia plumbi,
la gent deleja
de trànsit i festa,
el raïm,
pertot a
la gresca del vespre.
Per ràdio informen,
a tall de primor,
d’excèntrica volta
d’iots,
I et demanen
si et veuen
(no et sàpiga greu...)
pel valor del 2010!
(mentre l’Heura em demana
una trena estilada
per plaure a la nit)
Jo no li poso nota,
ara,
a la dècada passada
sinó que m’encaro al cava,
com essent un beuratge,
i goso conjurar el 2011
tocat de més gràcia.
Lurdes Estruch, solstici hivern'10
Lurdes Estruch, solstici hivern'10
Tot ès dit i malgrat et repeteixes..
ResponEliminaHem deixat un 2010.. amb moments dolents.. i soposo que algùn de bons tambè.
Potser amb mès temps
í una mica mès de ví...
et desvetllarè, la tristor que hem deixa aquest vell any... moments molt dussos d'asumir.. ara tinc 365 per endevant, per pensar i repensar!!!!
Li donarè l'oportunitat aquest 2011 que quan tingui una mica mes de rodatge.. hem donguiuna explicaciò que necessito!!!
Gracies per el reconet que tinc a les golfes.
BON ANY Lurdes.. un petò Lulù
Del passat m'emporto, els aprenentatges i els records emocionals. Al present li demano tot. Del futur, només espero els fruït del que he sembrat i ja veure quan hi arribi, tot i que una mica d'esperança sempre il·lusiona. Un poema sencill però que calca moments i em transmet l'admósfera.
ResponEliminaUna abraçada.
Ara és l’hora de mirar endavant, per un 2011 ple de poesia i bona harmonia. Gràcies Lurdes per tots el bons moments que m’has fet passar. Una abraçada molt forta !
ResponEliminaGràcies, Lurdes. Com en saps d’escriure poemes! Jo sóc més aviat narradora i no tinc gaire gràcia per escriure poesia, així que quan em trobo amb tota una senyora poeta com n’ets tu, he de dir “uau!” i treure’m el barret.
ResponEliminaBon 2011 un cop més.
Caram! Menys mal, que avui si puc veure els comentaris... L'altre dia vaig entrar i no hi havia manera, no els vaig trobar.
ResponEliminaBon any a tot companys! I com ja t'he dit al Facebook Lurdes, els poema m'ha agradat molt.
Molt adequat per començar l'any.
Gràcies i una abraçada ben forta! D'aquelles que duren per tot l'any.
de fet hem estat uns dies sense parar de desitjar-nos recíprocament un bon any, e, Mercè?
ResponEliminapotser senyal que a tots ens cal una mica cremar velles rampoi-nes, conjurar-les. o senyal, sobretot, que sempre hi queda l'esperança.
un petonàs ben fort!
jo també, Pep! (o aquesta fóra la idea): el passat, l'aprenentatge; el present, la vivència immediatament absoluta, i el futur, l'expectativa il·lusionada. a veure com va.
ResponEliminauna abraçada ben forta.
moltes gràcies a tu, Jordi, per les crítiques tan plaents i ben fetes que em fas als poemes, pels teus monogràfics literaris, i senzillament per ser-hi.
ResponEliminauna abraçada ben forta.
Shaudin... que contenta que estic que hagis tornat a entrar aquí, i a mi sí que m'agraden els teus escrits!
ResponEliminapetonet ben fort, i molt bon any. (encara fa tan fred per allà al Canadà?)
moltes gràcies del tot renovades, Pau!
ResponEliminauna abraçada ben forta i que et (us) sigui ben bo, l'enguany.
He trigat una mica, però finalment sóc aquí.
ResponElimina"Tocat de més gràcia". Espere-m'ho.
Mentrestant, com a mínim intentarem humanitzar més la nostra vida i amanir-la amb poesia.
Un petó ben fort.
un petó ben fort Anna Maria (tardooooona!!!), i un meravellós 2011.
ResponElimina