dimarts, 18 de gener del 2011

Hic et Nunc


imatge: Galeria de desdibuix-miquel, flickr.com

No heu vist pas
passar
pas-per-tú
una
levíssima remor...
O
l'agònic batec del No-res
com si fos...?

Doncs
això
puc arribar
a avenir
jo
corregint
Hic
et
Nunc
.

21 comentaris:

  1. Hola, Nausica,
    ¿estas corretgin exercicis?,no se si
    ho he entes, peró m'agrada, el joc de paraules.
    La música medieval també l'he trobada maca, al cantà AVE MARIA tan fort, que és l'única cosa que entenía, semble que ens dona forces, l'he escoltada dos cops i és realment intensa.
    Amb sembla que cantaban amb llatí.

    ResponElimina
  2. no, Anònim, és que fonamentalment faig de correctora (de proves de llibres, originals i engrunes diverses). de professora en faig eventualment: quan em correspon alguna substitució.
    en el poema al·ludeixo al fet que de vegades una, corregint i corregint, acaba integrada a la labor: per a bé i per a mal:
    per a mal vull dir en el sentit que quan ja fa dies que estàs amb la mateixa cosa i és avorrida l'acabes fent inèrticament: de debò que de vegades em fa l'efecte que podria corregir igual amb els ulls tancats! i alhora la sensació de monotonia és tan gran que et fa l'efecte que deixes d'existir.
    i per a bé, és quan una es torna tot-un amb el llibre, i aleshores la labor pot arribar a esdevenir creativa i tot.)
    celebro que t'agradi. (hi ha alguna falca posada expressament i merament perquè soni bé (crec): el "paspertú", p. ex.)

    ResponElimina
  3. Lulu, molt bé. A mi, des de fora, la teva feina de correctora sempre m'ha semblat creativa i importantíssima. Però ja entenc que, com tot, quan ho fas tant de temps esdevé rutinari.
    Amb tot, per les teves mans han passat coses avorrides, però també moltes d'interessants. El bagatge assolit no te'l treu ningú.
    Un petonet.

    ResponElimina
  4. el "cuncti sinus concatentes" és una dansa que figura cantada pels peregrins a la porta del temple, al matí. pertany al Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV), en llatí, oi. la lletra fa així:

    "Cuncti simus concanentes: Ave Maria.
    Virgo sola existente en affuit angelus;
    Gabriel est appellatus atque missus celitus.
    Clara facieque dixit: Ave Maria.
    Clara facieque dixit, audite, karissimi.
    En concipies, Maria, Ave Maria.
    En concipies, Maria, audite karissimi.
    Pariesque filium, Ave Maria.
    Pariesque filium, audite, karissimi.
    Vocabis eum Ihesum, Ave Maria."

    i ve a voler dir:

    "Cantem tots plegats: Ave Maria.
    Quan la marededéu estava sola, va arribar un àngel del cel anomenat Gabriel.
    Radiant, digué: Ave Maria.
    Radiant, digué: -Escolteu, estimats: Maria, et vinc a dir que concebràs.
    Parirás un fill i li diràs Jesús."

    L'he adjuntada per l'energia descarnada que em fa l'efecte que transmet.

    ResponElimina
  5. Sí, és clar: Aquí i ara és el que és. I cada moment, comporta allò que li pertoca.

    ResponElimina
  6. Un exemple més que, si t'il·lumina l'esperit, tot es mou en un bon ritme.
    « No he vist pas passar
    pas-per-tu”
    genial!
    Això és gaudir de la feina.

    ResponElimina
  7. moltes gràcies, Jordi!
    el "paspertú" és de 2a entrada, atzarosa, va passar gratuïtament un àngel i hi va voler figurar... (i tb en homenatge a la volta al món, sintètica i rodona, de mestre Verne, faltaria més. i això... és una altra entrega.)

    ResponElimina
  8. Per favor Lurdes....una amb tu se sent d'una ignorància elevada a la màxima potencia.... joc de paraules, força en la cantata, un aqui i ara per tot.....
    Ets el meu ídol.... petonet guapisima
    Mercè Sanchis

    ResponElimina
  9. ò., Mercè, que jo no vull fer sentir d'aq manera q dius ningú... tu sí que ets el meu ídol, per l'humor i la cadència vital i el mestratge...
    Això, mira... se m'estava acudint tornant a peu de l'insti al migdia, a punt de dinar un entrepà i començar a corregir. aleshores em va venir al cap la circumstància que he mirat de dir poèticament. i just arribar, plis-plas, la vaig apuntar.
    petonet, mestra!

    ResponElimina
  10. Que es pot dir quan d'una feina quotidiana es pot fer un vers que rima tè cadencia i hem fà disfrutar?
    Dons que una mica de rau-rau- hem queda de que mai (a l'edat que tinc) podrè fer un escrit aixi.. gracies per deixar que participi en un trocet de la teva vida diaria de feina, convertida en vers... ets una delicia Lurdes!!
    La cantata.. s/p
    petonet

    ResponElimina
  11. Aquest si que ha estat un d'aquells poemes que he necessitat llegir els vostres comentaris per arribar a entendre... I ara me n'adono que se molt poques coses de tu Lurdes, perquè no sabia que fossis correctora i suposo que si, que pot en ocasions a caure en una monotonia que el faci un tant avorrit, però no deixa de tenir molta responsabilitat i és com aquell defensa en el futbol que quan fan la feina ben feta tothom ho dona per suposat, però una errada hi canta que no vegis! Ningú recorda els cent encerts. Cosa que als davanters és al contrari, quan l'erren la gent només diu "aiiiiiiii", i la poden fallar cinc cops seguits, cinc gols cantats, que com tal l'encertin al sisè "goooooooooool" i ningú se'n recorda de les cinc fallades, si es guanya el partit. Doncs noia t'ha tocat jugar de defensa.
    Però tu tens la sort, que en la poesia ets un crack del "goooooooool"
    Una abraçada Lurdes, ja sé que m'havies dit que el poema era curt, però ahir a la nit i aquest matí ho he tingut una mica difícil per passar-me per la nausica a les golfes, però en pic he tingut un moment ja sóc aquí.
    Bona nit a tots.

    ResponElimina
  12. Mercè, sí que pots, paq tens molta intuïció poètica. només et cal (crec) el domini gramatical (del català, s'entén).

    ResponElimina
  13. moltes gràcies, Pau!
    quina associació més exacta, la feina de negre dels correctors amb la defensiva futbolera!
    és just això. és una tasca que queda fàcilment diluïda en el no-res(a mi m'han arribat a dir: "cap problema, els llibres no se'ls llegeix ningú!"), encara que fàcilment pot passar que et trobis que és el tot (hi ha autors que no en tenen ni idea i se'ls ha de refer el llibre).

    ResponElimina
  14. Hola Lurdes, jo soc profana en aquestes coses, i per això m'agrada llegir i intentar aprendre, intento seguir-vos a tu i a l'anna Maria, cadascuna amb la seva vessant m'ajudeu a que la meva cultura de lletres es vagi ampliant. Petons.

    Marta Valls i Tomàs.

    ResponElimina
  15. moltes gràcies, Marta, jo el que faig aquí és expressar de la manera que he après els sentiments quan em vénen tot d'una i potents. (no em considero ni de bon tros erudita pq he plantat moltes coses, o les he deixat aturades, a'viam què, i pq crec que encara em queda moltíssim per aprendre, i en tots els àmbits...)
    un petó ben fort!

    ResponElimina
  16. Hola, Lurdes!

    Gràcies pel poema i també per la música, que ja saps que em fascina!
    És curiós perquè jo mentre corregeixo -abans més que ara- em cal posar-me una ´banda sonora semblant -aquesta és perfecte!!-per mantenir-me connectada perquè em passa com a tu....arriba un moment que no saps ni què llegeixes! Felicitats per expressar-ho tan bonic!!
    Petons...

    ResponElimina
  17. moltes gràcies, Teresa! per bé que jo em refereixo específicament a la meva feina de correctora editorial, aquí. no a la de corregir els exercicis dels alumnes (que també déu n'hi do!)
    una abraçada ben forta. (tenia ganes que vinguessis pq sé com t'agrada també la música antiga... petons.)

    ResponElimina