dimecres, 20 d’octubre del 2010

odissea a l'abast



A la meva filla
Demanaves ansiosa per Venus,
Eneas i Július Anquises
o sa mare,
la fonedissa Creüsa
—¿la qual... no fou, sí mateix, jeisoniana, Heura?—

ahir nit

I a mi em ressorgia,
excitada i sol·lícita,
un triple delit:

1. Bressolar-te de nou
al vaivé dels les nimfes i herois
i la nau que fugia de Troia,

2. Renovar-hi, entre fils:
“Quants llibres respiren a dins de l’eneida
i en qui edità l'Hermes, emissari de l’odissea,
o bé, com s’ho manega Afrodita
o He-le-na-la-be-lla
per fer-se amb París? ...”
la marca d'Ulisses, l'euricleana petja,

i 3. Aplegar d’una revolada
la mitològica (o a-fortunada)
cartilla
i confegir-hi una tan planera pín-do-la,
màgica,
saborosa,
concentrada
i rodona,
que arribi a complaure,
de totes botades,

els excelsos déus.


21 comentaris:

  1. Des que he llegit la teva “Odissea a l’abast” he intuït, entre línies, la fascinació d’antigues divinitats i de llegendes cantades per Homer, expressions que tu transmutes en poesia èpica plena de gaubança espontània.

    Tant Les Arts Florissants de Henry Purcell –Dido i Eneas (Lament de Dido)- com Ithaca-Ioakh de Constantine Cavafy son dues partitures que m’encanten. Molt adients per aquesta ocasió. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Un poema molt erudit on queda de manifest, una vegada més, que des de l'origen de la humanitat els arquetips de comportament es van repetint, i que al cap i la fi tots som allà mateix.
    Tenim la llibertat d'aprendre la lliçó o seguir ensopegant. Això és tot.
    I la lliçó és sortir del petit melic del nostre petit ego per ser l'univers sencer.

    ResponElimina
  3. moltes gràcies, Jordi!, pel doble esforç i pel comentari, tan amable.
    l'afició per la mitologia l'he incentivat a la facultat, i com que vaig estar anant-hi tot al llarg de la infantesa dels meus fills, a l'hora d'anar a dormir els anava explicant, dia sí dia també, fragments de l'Odissea...
    i la meva filla està contenta perquè nota que en manté el pòsit i veu que li va bé. i això és un gran QUÈ (perquè compartir el trajecte d'una carrera que t'apassiona amb uns fills que creixen, etc., de vegades t'adones que tb ha estat dur, principalment per a ells...!)

    ResponElimina
  4. Joan, i tant que sí.
    la gràcia deu ser saber no perdre el control mentre transcorren les avinenteses immediates del petit EGO d'un i així transcendir-les --relaxadament-- a l'universal.
    la mitologia n'ensenya.
    però, de banda d'això, cal també --ni que sigui tan sols per una qüestió estratègica, en el pur àmbit de la supervivència-- tenir ben apamat el propi melic, i cuidar-lo una mica.

    ResponElimina
  5. També em sento copartícip amb tu d'aventures mitològiques (rogerianes) i curialesques, ja ho saps. I de fills petits (o no tant, en el meu cas) que pateixen (i en gaudeixen) de les vivències mitològico-literàrio-filològiques de les mares entestades a tirar endavant malgré tout.
    M'agrada molt, benvolguda Electra, com pots suposar.
    I em sento tan arrelada a l'Odissea que no cal dir res més.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Tia, a tots els altres el gran rotlle i a mi només gràcies, Anna?
    Oooohhhhh lletja.

    ResponElimina
  7. (és que hi va una mica de bala, i he pensat: si l'Anna és discreta, jo també, hehe...)

    per cert: te n'adones de l'estudi crític que hi he incrustat rere els fils i les bambalines --és a dir entre cometes i en groc-- i dins d'ell, de com Afrodita i la bella, per sobre de totes, Hel·lena, se'n van a París? (huàs huàs..)

    ResponElimina
  8. Hahahhaa. Síiiiiiiiiiiiiiii, estudi crític que esdevé un exercici de metaficció d'alçada. Ja t'ho he dit que m'agradava moooolt.
    I no era tant un tema de discreció com de tenir molta feina entre mans i no poder escriure massa més.

    ResponElimina
  9. L'ODISSEA, llibre tant llegit, cuan hem va tocar fer.ne el resum i comprensiò..
    Tantes nits d'insomnis viscuts.. perque hem vaig fer una creuda de les aventures d'Homer, Helena, Electra!!! una inmortal obra, vigent i que quan tornes a rellegir si no tota, veus que l'univers continua estàn aqui, que las paraules sòn dites devegades amb la mateixa intenciò i el mateix tò..
    m'agradarìa poguer, (com sempre) arrivar a l'altura de les vostre opinios,
    no puc,
    Deixo l' humild testimoni, de que disfruto amb la teva maravellosa narraciò, i la mùsica tan encertada que fins i tot els excelsos deus i las seves vestals.. deuen agraïr com jo.
    Potser durant tot aquest viatje vajin ballant per el seu univers.
    L'univers de tots!!!
    Bon dia Lulù.
    ** No sè si estarà be confesar.te que estic a classe i mentre el professor està pendent d'un company he aprofitat el segòn per a fer trampes*****

    ResponElimina
  10. M'encanta llegir-ho, m'embadaleixo, em deixo portar per les paraules encadenades i em sento flotar. Però em temo sóc massa simple per entendre'n l'essència. La cosa va d'insomni? Es tracta de comptar divinitats, herois i personatges, com aquell que compta xais? ;-)

    ResponElimina
  11. moltes gràcies, Mercè!
    jo m'hi vaig meravellar quan la vaig llegir, l'Odissea, de cap a cap ara fa 8 o 9 anys : era per una assignatura, "Poètiques contemporànies", i n'hi hauria hagut prou amb fragments escollits, pel que fa a la manera de dir del poeta, els caràcters, etc., però ja dic, en vaig fer un buidatge complet i m'hi vaig encantar tota. després, al vespre, n'explicava fragments als meus fills, per a anar a dormir.
    (i no et distreguis a classe, aiaiai... que et "pillaran" i et baixaran la nota...)

    ResponElimina
  12. m'afalaga, Pep, que l'encadenament de les paraules et permeti flotar-hi!
    i de fet sí, que ve a ser una mica com el "comptar xais", segons com es miri: jo recordo que quan els meus fills eren petits (principalment l'Arnau!), quan ploraven de nit i jo hi anava (o venien) i els explicava un conte o els cantava una cançó, es relaxaven ells i em relaxava també jo... (i la cosa és un gran QUÈ, perquè n'hi ha que si no omplim els nostres buits d'alguna manera com la poètica patim insomni...)
    pel que fa al poema en concret:
    -em va començar a venir quan l'Heura em va trucar un dia d'aquests per demanar-me informació mitològica; és l'entrant del poema.
    -i jo em vaig emocionar i vaig recordar quan els explicava l'Odissea de petits; és el punt 1.
    -i també pel fet que ella en tregui partit ara, i ho constati, i m'ho faci notar. i que ara s'hi entregui poètica-ment, o sigui tècnicament: perquè ho ha d'estudiar, tal com vaig fer (i faig!) jo. és aquest el sentit de "renovar-hi la marca d'Ulisses", la petja d'Euriclea (que era la dida que el va reconèixer bo i arribat a Ítaca); és el punt 2.
    -i el punt 3... bé..., ve a ser una assignatura pendent.

    ResponElimina
  13. Gràcies Lurdes, m'has fet tornar a endinsar en un món que últimament tenia bastant oblidat, i que he aprofitat per fer-li una repassada, que sempre va molt bé.
    La cançó d'en Cavafi xulíssima.
    I carai! Quina sort té la teva filla, que moments tan entranyables de la seva vida, quedaran gravats en poemes i fets per la seva mare i d'una manera tant maca.
    Records i abraçada per tots.

    ResponElimina
  14. Meritíssimes gràcies pels aclariments, ara en podré gaudir més del poema, amb més empatia i més emoció.

    ResponElimina
  15. moltes gràcies, Pau... (Sí, en el fons de tot confio que li agradin!, i va treure excel·lent en l'examen aquest sobre l'Eneida, sort que posaria la mà al foc que no entra mai per aquí, si no em renyaria de mala manera per divulgar-ho... en fi.)

    ResponElimina
  16. i a tu, Pep, pel seguiment! (i tb el sentit crític : que és molt d'agrair, i que a més a més no em deixa mai sense una mena de regust d'incondicionalitat)

    ResponElimina
  17. Hola, Lurdes!
    Hi va haver una època de la meva vida que em vaig dedicar a llegir mitologia. M'ho vaig passar molt bé. Tot i que darrerament no estic massa inspirada i em costa molt concentrar-me -edat? canvi de temps? cabòries?- m'ha agradat llegir el teu poema perquè m'ha recordat aquella etapa. Encara que no entri sempre al bloc et tinc al pensament. Petons!!

    ResponElimina
  18. una abraçada molt forta, Teresa!
    (aquest poema em va venir a partir de cert retrobament amb la meva filla de resultes que ella ara comença a estudiar-ne una mica a fons. i una situació emotiva va anar estirant l'altra.)
    jo també penso sovint en tu, a'viam quan ens tornem a veure, allà a la poesia viva, per exemple, o a on sigui!

    ResponElimina
  19. Jo també tinc ganes de veure't, Lurdes! Ara ho tinc una mica complicat perquè sortint de la feina em fan la fisio, o sigui que arribo a casa a les tantes!! Normalment no em puc connectar fins al vespre-nit, i aquelles hores o estic per gairebé res!!. Ara estic a la feina, en una estona de treball personal. Però et tinc molt present, com et deia, i crec que compartim força coses, com vivèncias, i què coi!!, conèixer un barri com el Poble Nou!! Petons i fins sempre!!

    ResponElimina
  20. és cada dia, que vas a fisio?
    espero que no et resulti gaire dur, i que et vagi molt bé...

    ResponElimina