"poema tardorenc"

imatge: Fageda d'en Jordà

[o d'aniversari 3]
A en Joan Grau

«—Són plàtans!

—No, són més alts,

I estilitzen el tronc,

l’escorça i les branques,

i ve un lloro groc que s’hi arrapa i branda

i les fulles pampalluguen,

coquetes, gràcils i pures,

i cauen, si volen o es pot,

en una dansa sincopada

que renova dia a dia

el vell retop.»

No en tinc ni idea

de flora-i-fauna

barcelonina

(ni banyolenca ni gironina

ni d’enlloc més, diguem-ne),

i no com tu,

que hi entens vora un munt

de plantes, cuques,

matafalugues i arbres,

i saps com ballen,

per on batallen,

i amb qui es disbauxen:

Te les hi ets,

[i si no que ho confirmi en Pep!]

igual que amb tot.

Tardor és la millor estació

perquè concentra llavor,

fruit i saó,

és el punt d’explosió

de l’enguany sencer,

i alhora mirant-la enfora,

només pel gust i el color

ja enamora

—la tardor, vull dir...

i tu, que hi vas néixer

i que bé t’hi bresses i hi creixes,

em sembla.

La tardor és teva.

(Com vaig badar de no dir-ho dimecres

en plàcida mostra dels teus projectes,

plens de revolta plens de lirisme

plens de justícia plens de grafisme,

allà a l’espai de poesia viva!)

A mi, que em corprèn la tardor

(si bé no és meva),

sí que m’enfila el neguit

—sovint sortós i envigorit—

d’una feina, de 2, de 3;

qui m’estimula

ple d’energia és

el dia a dia,

que no m’estressa

(tal com te’n queixes)

però que si bades

sí que m’estanca

i si em sobrepassa

va i m’engoleix.

T’ho dic

1. atès que no sé què m’uneix,

visceralment, a tu,

i sí que me’n separa la mera forma

i que em fas venir delit i pau;

2. atès que em vull disculpar pel cop de cap

que et vaig pegar sense voler

fruit d’un rampell o d’un deler

dissabte vespre,

i 3. atès que et voldria enviar

—d’una vegada, un cop més i per sempre—

molta espitosa

molta rogenca

molta amorosa

felicitat.