dilluns, 29 de gener del 2018
dimecres, 27 de desembre del 2017
21D #rondalla
imatge: http://ilubuc.com/ona-caussa/
Els voltors fàctics, erissats pel rebombori del Temps, van engrapar la taronja i aviaren l'àguila.
Si bé entropessaren,
les ales esbalandrades
i a bec
ple, amb la murada
pètria
les ales esbalandrades
i a bec
ple, amb la murada
pètria
del po-
ble gal.
ble gal.
LLETRA A JUNQUERAS, SÁNCHEZ, FORN, CUIXART
Ara que la natura es colga
en clot d’adob d’or
i que el model de Nadal sembla nu,
cru, hivernal,
aboco el meu cor i la pensa
a la suprema injustícia que us ha colpit:
Junqueras, Sánchez, Forn, Cuixart;
Junqueras, Sánchez, Forn, Cuixart;
costumari legal reglat,
democràticament triat
de la meva terra,
i un groc esperó d’energètic foc
em regira i enerva,
i no noto el tòpic neguit punyent
nadalenc,
sinó la flagrant morbidesa de
l’emperador nu,
i la certesa clara de la raó
que ens empara
i que us traurà tots ─i
el país─
de la presó.
SANT ESTEVE’17
divendres, 8 de desembre del 2017
dimarts, 21 de novembre del 2017
La Parca
─Fa mig esglai que caigui (
🙄DEP) el qui etzibà fa 2 dies (amb una altivesa pinxesca...): "Asprívola, l'esclatarada en caure" a la Independència ─digué Na Karma.
─Oh sí oh sí... ─féu Na Parquita. I anà teixint... teixint.
FI
FI
divendres, 10 de novembre del 2017
POEMA GÒTIC (i REPUBLICÀ)
Què tal, avi?
Sorrut, esquerp, malagradós sovint,
I amb el cor tan gran com un temple.
Com va?
Avui, que toca, et vinc a veure i et porto una nova:
Vencerem els qui et llançaren a la guerra d'Espanya,
Els comprimirem, premuts, ben fort, al cul més del fons del contenidor de la nostra
història.
A cops se'ns fa fosc l'atzucac,
Hi ha engarjolaments, talls de llum: desconcerts;
atzagaiades diverses o vàries nefastes,
Però som tossuts i antics,
I et dic,
Per aquests X de
Dits de senderi que tinc,
Que esclatarem de ple:
L'obtindrem,
Ens hi situarem,
I la conrearem:
Republicana terra catalana
Per sempre i de seguida,
Ara.
Petons a milions, avi (i iaia)
Sorrut, esquerp, malagradós sovint,
I amb el cor tan gran com un temple.
Com va?
Avui, que toca, et vinc a veure i et porto una nova:
Vencerem els qui et llançaren a la guerra d'Espanya,
Els comprimirem, premuts, ben fort, al cul més del fons del contenidor de la nostra
història.
A cops se'ns fa fosc l'atzucac,
Hi ha engarjolaments, talls de llum: desconcerts;
atzagaiades diverses o vàries nefastes,
Però som tossuts i antics,
I et dic,
Per aquests X de
Dits de senderi que tinc,
Que esclatarem de ple:
L'obtindrem,
Ens hi situarem,
I la conrearem:
Republicana terra catalana
Per sempre i de seguida,
Ara.
Petons a milions, avi (i iaia)
Sant Jaume-Tots Sants 2017.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









