cinematògraf

Fora, va... tu...
Passa d’una vegada pantalla:

ni se t’acudi un altre rebobinatge!

Si cal, a la pira i tot, més ardenta,

el cinematògraf.

Que ja no puc.

Que la culpa es torna verda de tan negra

si més la remenes,

o d'un burell fosc.

Oh Drac!

M’agradaria, voldria saber

Perquè no et tires d’una putíssima vegada

a la teva pròpia piscina

—que bona i rumbosa falta et fa, a fe:

si més no per esmerçar-te en pràctica natatòria…—,

I pares de fer pseudocapbussades

tafaneres i morboses, barroeres, estressades

que únicament n’esbalteixen sobremanera 
l’aigua,
la confonen

i enquimeren.

a l’estany de l’altre,

Oh DRAC!

—Mira com crida el gavià!

Quina pena de problema haver d’esperar

a superar maldecap amorós a que n’arribi

un altre L

No.

Si no la sabies llarga sinó gegantina, tu.

I no te'n culpo de res, a fe.

O quasi... Gairebé.

Vaig ser jo qui m’hi vaig aferrar al teu escalf

com a un ferro roent. I si no hi ha hagut happy end

ha estat perquè era debat entre 2 impossibles

enfrontats. —Mira com crida el gavià!

I per què, si tot i que els moments més
crucials, estentoris, llampants, d’aquests

4 anys i escaig han estat negatius, ara

em ve al cap la teva aurèola de meravella,

saviesa que em duia la fe en mi mateixa

la pau... Puta misèria.
Sé que no puc estar amb tu,

I que millor el dia que vas decidir no estar

amb mi en cap sentit, ni un. Però ara

l’ànima m'esbatega desolada en un crit

angoixant i latent per la simple raó

que ara sé que ara estàs,

de nou, igual,

4 anys, enllà... i escaig,

amb una altra.

HEURA’94, 15Ab

HEURA’94, 15Ab

A dintre

els teus rulls

llargs

bruns

Els pòmuls

en punta

Ulls negres

ametlles

La boca

petita

que traça (no es passa

ni a traques...)

meitats de somriure

breu

sovint sovint

mut

tancat molt

endintre;

A dintre,

dic,

de tu,

enyoro

la nina

xerraire


                            
                     O la                      

pe
ti
ta

fa
da

ei
xe
ri
da

pallassa

bruixeta,

Una

i Versa: 
Heura

—que a cops

es despista

'ava'

i admira

una mica

'ava'

sa mare.

Avui fas 20 anys,

Prinsa,

Ja no et sóc a temps:

t’esquitlles

(...com traves ma panxa, oh dama Recança)

Però saps

Em sembla que queda

encara

amagada al

racó més al fons, antiga butxaca

una engruna de màgia

Agafem-ne. I un dia, enllà les temences

les presses,

quedem:

Vejam si trobem

la dita tendresa;

m’expliques les penes

t’explico

repassem-nos greuges

se’n vagin de  tendes.
T’estimo,

meva
nena

'vint-a

nyera':

Heura

♥

text: L. ESTRUCH - fotos: 1997-2013.

FELIÇOS 80s

Avui, de març 13,

Mèlia,

en dia (o nit) de lluna plena,

em ve al cap (mirant de retratar-la al terrat...)

que et dec un poema.

Et diré:

No sabem com preuar —no hi ha mots—

la teva calma ferma, tossuda, serena

els moments aquells, revoltats,

d’anècdota quotidiana —tràgico-còmica—

que bé que ens amara, tan nostra.

Al teu costat 
no hi ha

afalac fàcil

sinó el consell assenyat,

la dràstica pauta clara, color de terra,

que, vulguis que no, amanyaga, assossega,

com un aixopluc.

També valorem al que més el teu dir en la criança dels fills 
(tot i essent-ne conscients... sigui dit, 

que els avicies... un xic).

Valorem al que més els teus àpats

—amb la col·laboració impecable del Josep—,

el centre radial de Sant Jaume 

(el cor, la llar úter-mare...:  el punt de trobada).

I, doncs, parem un moment la lloança
(per bé que s’ho valgui) 
per fer cap 

a cap

i felicitar-te, 
i al papa.

Un bon, profitós, 
55 aniversari de noça conjunta,

I a qui n’és l’estrella, 
la Mèlia,

feliços 80s.

Lurdes Estruch, març'14

40'blues

Morta altra volta de fàstic
A la parada del bus.

Aquest és el blues 
del 40,
de doble mutilació:
A la via Laietana
I ara,

Es-pe-rant-lo 
TU.

meteorològic martinenc. haiku

Meteorològic Martinenc

DEBAT joiós, incert
entre el CEL, els NÚVOLS
i el SOL:

Fent NET,  

coi.

text i fotos: Lurdes Estruch, febrer 2014.