Avui, de març 13,
Mèlia,
em ve al cap (mirant de
retratar-la al terrat...)
que et dec un poema.
Et diré:
No sabem com preuar —no hi
ha mots—
la teva calma ferma,
tossuda, serena
els moments aquells,
revoltats,
d’anècdota quotidiana —tràgico-còmica—
que bé que ens amara, tan
nostra.
no hi ha
afalac fàcil
sinó el consell assenyat,
la dràstica pauta clara, color
de terra,
que, vulguis que no,
amanyaga, assossega,
com un aixopluc.
També valorem al que més
el teu dir en la criança dels fills
(tot i essent-ne conscients... sigui dit,
(tot i essent-ne conscients... sigui dit,
que els avicies...
un xic).
Valorem al que més els teus àpats
—amb la col·laboració
impecable del Josep—,
el centre radial de Sant
Jaume
(el cor, la llar úter-mare...:
el punt de trobada).
I, doncs, parem un moment
la lloança(per bé que s’ho valgui)
per fer cap
a cap
i felicitar-te,
i al papa.
i al papa.
Un bon, profitós,
55 aniversari de noça conjunta,
55 aniversari de noça conjunta,
I a qui n’és l’estrella,
la Mèlia,
la Mèlia,
feliços 80s.
Lurdes Estruch, març'14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada