O RETÒRICA POLÍTICA, d'esbiaixada essència!

lloc web d'aquesta imatge: jornadesxllengua.blogspot.com

La retòrica política és, en si mateix, en essència, esbiaixada.
No fóra retòrica pragmàtica política si no tingués un tènue vel maquiavèl·lic encobrint-la pertot.
Ara, el que sí que no té el perdó dels déus
(ni ben segur que tampoc dels antics mestres grecs, dels savis més purs)
és la política barroera,
ergo:
tan siamètica bessona de la Dictadura que fa feretat...

Una política dictatorial i barroera com ho és la que ha fet tancar TV3 a València.
Una política dictatorial i barroera com ho és la PPra.



aquàtica lluna (o llunàtica agbariana) cor-presa in fraganti en el vespre d'ahir.

eferbescent agbariana

glàcida tirallonga de fanalets en guàrdia al llindar d'un hotel 

freda arrova pulcrament il·luminada a la negra nit

aquàtica o agbariana lluna minvant al biaix

GRAN TOLSTOI. (o cientifíssima crítica literària en aquest cas lleugerament decantada per l'absoluta incondicionalitat lúdica de qui parla.)

imatge a dianekmartin.blogspot.com

LLEÓ TOLSTOI

el realisme social
que n'amara l'opus

s'imbrica

del tot

en romàntica

♥

αΚЯẢċІα

* * ☻☺ * *

vegeu

Anna Karenina
♫♥♫
i
precípu-
a-
ment
♥
Guerra i Paaaaauuu... 

♫ ♥  ۩  ♥♫

GRAN TOLSTOI

* * ☼ * *
* * * * *  * * * *

* * *
*

Ronda al cor de la Ribera en... una horeta

"Carrer dels Assaonadors", Joshemari Larrañaga http://jmlarranagaacuarelas.blogspot.com/2010_02_01_archive.html  

Vies antigues

estretes, níti-

des i obscures,

La lluna feineja

Triωmfa

deleja

en el zenit

de l’Arc.

M’he perdut,

per atzar,

solcant la Ribera

un capvespre,

calent i

robat al Temps.

...Assaonadors, Corders,

Princesa,

de-vo-tai-Be-a-ta

Caterina nostrada,

quin mite!

Sucs de poma

i de nata

a la cúbica granja

que fa cantonada
d'absenta

i la flaire de sàndal difús,

salpebrat

a pertot.

La remor musicada

olfactiva

de l’índia

em davalla

dues dècades enllà:

Pessigolletes al ventre,

em batega ben fort aquest cor;

no em facis dir on aniré
per aquí

però sé on sóc.

La biblioteca Francesca,

tant d’ara,

s’evidencia de cop

I,

fet el fet,

m'enretiro,

com Aleshores,
a jóc;

“—Escolta, perdona... una pregunta —m’emprenen—,

Què t’hi has posat al Pèl,

que brilla en perpètua nit negra

llampega
espurneja

i
figura
vermell?”

text/fotos: Lurdes Estruch, gener'11

Hic et Nunc

imatge: Galeria de desdibuix-miquel, flickr.com

—No heu vist pas
passar
pas-per-tú
una

levíssima remor...

O
l'agònic batec del No-res
com si fos...?

Doncs
això
puc arribar
a avenir
jo

corregint

Hic

et

Nunc
.

amor paranomàstic

imatge a myspace.com

la pregunta

del milió

 és
per què
l'insomne es

ben-estava

 d'endinsar-li

 un dit a l'ull ♥ ♥ ♥

a l'esposa...

(estirabot sorgit havent llegit Las gafas de Matías García Megías, publicat a "A l'ombra del crim", bloc negrot de l'amiga A.M.Villalonga.)

gener

@22

Es respira divers,

de gener un capvespre,

que no fou la remor

2010-desembre.

L’aire és petri, ara,

febril i gebrada
la calma,

i ensenya les urpes.

Una hi llisca veloç i poruga:

Li plauria recloure’s al niu,

amb l’èbria experiència final

a l’escorrialla de l’exhaust...

passat any.

La puresa fèrria i grisa,

germinal,

del gener de 2011

m'intimida i corglaça
a bastança.

O massa.