LLEÓ TOLSTOI
el realisme social
que n'amara l'opus
s'imbrica
del tot
en romàntica
♥
αΚЯẢċІα
* * ☻☺ * *
vegeu
Anna Karenina
♫♥♫
i
precípu-
a-
ment
♥
Guerra i Paaaaauuu...
♫♥♫
i
precípu-
a-
ment
♥
Guerra i Paaaaauuu...
♫ ♥ ۩ ♥♫
GRAN TOLSTOI
* * ☼ * *
* * * * * * * * *
*
* * * * * * * * *
* * *
*
Molt guapo tot plegat! Com t'ha vingut? Agafant el tren? Perquè jo no puc ser en una estació sense pensar en Ana Karenina.
ResponEliminaTu ho fas fàcil,… la successió de formes riques i paraules cultes. La combinació d’aquestes formes son fruit de la teva concepció de fer poesia com un art planer.
ResponEliminahehe... Anna: m'ha vingut a partir del comentari que he fet al "bonanit" tolstoinià del Manel d'ahir... ja ho veuràs, vés-hi.
ResponEliminapetonet.
Jordi: també és una mica satíric. aquest ha estat un d'aquells poemes que et vénen d'un plegat i després en tot cas poleixes i afegeixes i hi vas trobant el to. però són breus, llambregades.
ResponEliminai del tot veritat. sóc una incondicional admiradora de Lleó Tolstoi i del realisme rus en general. però sobretot del Tolstoi (principalment Guerra i pau), des que tenia 14 anys.
El que més m'agrada és el joc que formes amb les paraules i les formes que li fas fer a les paraules. En aquest poema amanida amb els símbols i colors.
ResponEliminaCom m'agrada.....
ResponEliminaMercè Sanchis
L'aristocràcia...
ResponEliminaquan sortien humanistes
perdien l'aresta de l'aristo,
i es quedaven amb la gràcia de l'acràcia:
Realisme social, romàntic, lúdic...
Malgrat tot sembla que era un bon home,
i com a tal es deuria avençar al seu temps.
No el van prendre per boig?
En Tolstoi, i tant que sí! era un visionari, de la banda profètica (segons mestre Elliot) entre els autors de la novel·la total, realisme rus, acaballes del XIX.
ResponEliminatb elabora un retrat perfectament incisiu de la realitat camperola del seu temps, en l'estepa russa, i per això mateix la denuncia. per bé que enfoqui en primer lloc l'aristocràcia (almenys en les seves obres principals).
a tall personal, en Tolstoi optava per un model de vida àcrata-cristià de caire individualista. tb, i ben en el seu temps i tal com era, serva una tirada similar al messianisme artístic modernista. crec.
moltes gràcies, Mercè! petonet.
ResponEliminai moltes gràcies, Juli!
ResponEliminal'amanida s'ha anat confegint tota sola a partir de buscar, a Símbols, el cor, per al romanticisme i la Karènina, i de trobar la R invertida, la K i les neutres de l'acràcia. una abraçada.
Tot i que reconec la seva vàlua... En Tolstoi no és gaire de la meva corda. Són d'aquells llibres que em va costar d'acabar i que vaig llegir perquè em semblava que gairebé era obligatori fer-ho. N'estic segur que potser en gaudiria més ara, que no pas en l'edat i en el temps que els vaig llegir, que potser em preocupaven altres coses. Però ara em fa com molta pereça tornar a llegir-los, cosa que per altra banda no recordo haver fet mai això de rellegir un llibre, i mira que en n'hi ha que m'han agradat molt. Però és que hi ha tants i tants bons llibres per ser llegits, que repetir-n'he algun, per molt bo que sigui, em sembla una perduda de temps.
ResponEliminaAra la composició teva m'ha agradat.
Una abraçada Lurdes! I records a tots.
M'agrada com has escrit, la teva opinió de'n Tolstoi, jo no hu puc fer així,no tinc capacitat,
ResponEliminaperó ho entènc,i el ball de màscares, no se com descrire'l, suposu que si barregen tots els egos
de les persones, t'enganxa.Ho tinc al pensament, peró, se que en aquest moment, emb falta bocabulari,nomès et puc dir que m'agrdade seguirte,n'aprenc molt de tú.
Bon dia.
Molt gràfic i divertit, es noten les bones sensacions que et deixa en Tolstoi. El que donaria per tenir unes vacancetes amb res a fer i poder-me dedicar en cos i ànima a llegir i a gaudir de la bona literatura
ResponEliminamoltes gràcies, Pau! : entenc perfectament que si prefereixes obres breus i concises i contundents (com potser és), se't faci'n una mica plumbis els volums mena patracol que contenen les novel·les tolstonianes (almenys les q cito). que per alguna cosa són totals. això va a gustos, només faltaria!
ResponEliminauna abraçada ben forta.
Anònim:
ResponEliminaés el vals d'Aram Kachaturian, que surt en aquella escena del ball de "Guerra i pau" en film, i que dancen ♥ els personatges del tot protagonistes (per bé que no pas únicament ells sols: com n'és de dens i complet el realisme rus!) princep Andrei Bolkonsky i comtessa Natasha Rostov.
primer n'hi volia posar una versió molt més concreta i nua, i teatral!, que vaig trobar tb al iutup, però no s'hi deixava accedir. aquesta versió em va agradar perquè, encara que no hi refereix en concret, és molt bella, i mostra de cap a cap --crec-- l'artificiositat (però també la riquesa de matisos) present en les relacions humanes esteses damunt del ventall de l'aparador social.
és a dir: em limito una mica a l'aristocràcia en la qual Tolstoi para per sobre de tot el focus narratiu a Guerra i pau i Anna Karenina, i aquestes obres són molt més, ho són TOT. però també vaig trobar el tal vals (en aq versió) prou representatiu, i... m'hi vaig deixar endur del tot.
(I sí que tens capacitat!!! : en tot cas pot ser una qüestió d'entrenament.)
una abraçada ben forta.
gràcies, Pep!
ResponEliminai jo... no tinc temps de llegir res. és a dir, únicament les coses a què m'obliga la feina.
una abraçada ben forta.
No sè expresar en català, el que TOLSTOI, amb la seva Anna Karenina em va fer sentir a aquella edat.. "del si no fòs" ni petita ni jove... ni gran.
ResponEliminaEl deseo trabaja como el viento. Sin esfuerzo aparente. Si encuentra las velas extendidas nos arrastrará a la velocidad de vértigo.
Si las puertas y contraventanas estan cerradas, golpeará durante un rato en busca de las grietas y las ranuras que le permitan filtrarse.
El deseo nos condena, pero hay otra forma de deseo abstracta desconcertante....
Com sempre de tres paraules en fàs un vers...
Quina sort de poguer-te llegir!!!!
petonet, Mercè!
ResponEliminaSí que és això,la Karenina, i un gran mèrit de la seva banda en els temps que corrien quan figura que hi apareixia ella. jo sempre l'associo,com a personatge, a la madame Bovary.
(tot i que l'autèntic heroi en l'Anna Karenina, mal que això faci de mal dir per tal com n'és, de "novel·la total", és en Levin: com a alter ego de Tolstoi. i en Vronsky, un pocavergonya!!)
més petonets.
Hola, Lurdes!
ResponEliminaM'ha agradat molt el poema!
M'ha recordat molt els cal·ligrames, que fan més àmena i curiosa la lectura.
També m'ha semblat una bonica contraposició...un poema aparentment "senzill" en estructura amb la complexitat de contingut de les obres de Tolstoi!
Petonets!
moltes gràcies, Teresa!
ResponEliminaels cors i els estels, el sol, el puntet naif, d'aquest "disseny" tenen més a veure amb la nitidesa visionària, amb el sentit àcrata-cristià que sustenten tant les obres de Tolstoi (crec) com el seu pensament (es veu...). Sí que fa contrast amb la densitat que implica el realisme com a corrent literari... i de fet no deixa de ser com la vida mateix: tan complicada com se'ns afigura, o torna, de vegades, i tan simple que és segons com!
petonets.