t'esclata a la cara

Quan 
─i tan para
doxal─

t’esclata a la cara

el rebuig de l’altre,

que marxa

plantant-te al bell mig de la plaça

bo i plena, nostrada,

amb excusa buida, vàcua,

i el sol instint que et surt dels llavis

ha estat robar-li un petó, breu, trist, furtiu, que aquell, ell,

no enyora

ni poc

ni gaire (ho no

tes tant)

ans no se’n vagi, t’hi anés

la vida (o quasi),

quelcom

al fons

del cor del sol

es mou

i tot l’edifici traeix

profunda man

ca d’equilibri

trontolla, es somou,

s’esfondra,

de cop.

Cou. Cau. Avui. De

mà.
Ja està.
FINAL

Bon any

Al 2020 no li demano res. (Quin tros de tòpic... com puc demanar-li quelcom a un nombre!)
Li ho demano en comptes, ras i breu, al coi de geni del fons del Temps: diguem-li Atzar, diguem-li Déu, QUE mou en darrera instància els fils de tota minúcia que ens sotja, o alegra, contrista, enquimera...
Li demano que em llegui una mica més de sang freda (la justeta, no ens passéssim; perquè, i com encabrona, viscut des de fora, la flegma freda amb escreix eixint-se'n del compte...) per enfrontar-me als conflictes del dia a dia, a l’aula, per exemple, i a altres coses
com ara
ama
tòri
es.
També li demano una mica més de perspicàcia aplicada al moment i mm... algun minúscul bri de malícia. I sobretot:
FER-ME D’UNA VEGADA PER TOTES CAS A MI MATEIXA DES DEL MÉS BELL COMENÇAMENT
I FINS AL FINAL.

 

BON ANY

Digue'm

Digue’m  on he de to

Car

Digue’m on he d’a

Ca

Ro

Nar

Digue’m on he de be

Sar

Perquè la teva joia o eufòria

S’assembli a la meva

I s’hi mescli

I totes dues juntes

Plegades

Abastin el cel.

 

El bell contrast

Notar,

alhora,

la calidoscòpica meravella

dels homes,

les dones,

en tota la seva complexitat profunda

concreta

que els aplega, fruir-la,

i l’estrepitosa sordesa

buida punyent-me al repunt

del bell 
mig 
de tot

del plexe;

el dolor

que m’infligeixes tu

en abandonar-me sens dir-m’ho.

Un dia m’electrocutaré
sense voler

amb tant de

contrast.

I la pilota... blues

I la pilo

ta

rodola

rodola a

la teva teulada

i la dei

xes caure

sens ni un

sol gest

afable per l’à

nima en pe

na que li ha

llançada i que tu

estimave...

És a dir:
Fot mal.
Cou.
FI