EL MAR - plany

EL MAR
Testimoni en aparença impassible de civilitzacions
que bressola a cops d'onada de regularitat secular:
la primigènia pau
MEDITERRÀNIA
Que t'afigures aliena
a la sempiterna acarnissamenta
entre els pobles
la qual aguaites,
estupefacta,
des de l'origen del temps.
O, MAR!
Contemplant com els homes i dones de déu ─que són els d'A PEU,
moren  ─o reben la més absoluta i equitativa
estocada vital,
a destemps i en va,
per culpa dels interessos espuris
de capitostos que manen al món, i de governs
nefands i
abjectes: de
CRIMINALS

 

VOTARÉ SÍ

Era el 19 de juliol del 36.

S'havia declarat la guerra d’Espanya,

i aquí es va vèncer d’entrada i es va implantar,

de pressa i dins del conflicte,

amb il•lusió, però

enmig de bregues sovint cruentes

i d'interessos

creuats,

la roja revolució.

Delejo,

81 anys després,

ara,

que no torni a passar el mateix:

Que vencem i soterrem

a l'avern més remot 
més profund,

al pou més pregon,

tot odi que ens sotgi i assalti, i

aquell interès tan negre que surt

i que infecta:

estrictament de partit.

VOTARÉ SÍ,el primer d'octubre #referèndum1O

a la memòria de l'avi,

que va anar a fer la guerra d’Espanya

per la vida republicana.

VOTARÉ SÍ pels meus pares, als qui la guerra reclogué

i va tallar les ales.

VOTARÉ SÍ pels meus fills, germanes, amics; per mi.

VOTARÉ SÍ,

a l'engròs més ple de

goig immens,

d'amor, per veure

NET, JUST 

I LLIURE EL MEU POBLE.

I PER AIXÒ EM DOL

Me'n ressento encara

De l’estrebada

Infligida a la meva espatlla,

Lumbars,

A la meva entera carcassa,

Dimarts passat,

En procés medicodiscrecional,

Al Mar,

De xuclar-me fetge,

En 2 tandes,

Per ullar d’estalviar-me

De prendre’n medicació

(ja que tiro bé).

Fa 5 anys no em va doldre tant, la biòpsia,

Ni de bon tros.

Possible
Raó

Explicativa:

La tona de cortisona que em veia obligada a xutar-me,

Dia a dia, i de seguida, aleshores,

En ple combat contra el MEU 

mal

Autoimmune.

Ara cavalco del tot a pèl

De la meva poquesa física i etèria: mental

Autèntica

Que és

—per què no?—

Pura, nua

Grandesa.

Bon dia,

Sóc jo.

(PS. I PER AIXÒ EM DOL.)

U d'octubre

Ostenteu la vànova!

el domàs

la insígnia al balcó
Que és temps d'il·lusió
d'alegria
d'afany de justícia
de regeneració;
de comiat de l'etern
malgovern;
de l’encaix
la besada
plaent
de ruta
pautada
diàfana
clara
fermesa
i gatzara
deler

Que apunta
conjunta
sencera
tossuda
directa
que emmena a
la terra

lliure
.

PAU

L’autèntica mesura de les coses és la fermesa

calma

amb què plantares

un dia

les margarides,

Mèlia,
MARE,

i si te’n demano i no et reca i escau, me’n talles

un ram.

M’agradaria la tira, ho desitjo tant!

si m’insuflaves la traça d’aquesta

PAU

CLAM DE DOL FINIT

CLAM
DE D♥L
FINIT
Com
Cordons
O quins
Set sous
M'hi vaig
Poder
Arribar
A enredar!?

Al meu amic Manel Mora

Sociolingüística 2000-2001

El pati de Lletres

Examen gener

Capvespre, i un plàcid

Sarcàstic ocell,

Manel, que ens deia,

a cau d’orella,

el que havia caigut

cauria, manual personal,

els temes que estàvem a punt

d’escometre. Recordo com si fos

ara trobant-te, a tu, i a l’Anna,

entre aules, i fent-la petar.

Després vas haver de marxar. I

fins a encetar l’etapa virtual,

la xarxa, de vida social,

aquesta, i en plena contesa

d’efervescència poètica, que

no ens vam tornar

a trobar. L’atzar en la viva poesia, l’atzar

en la xarxa

twitteriana: Recordo

com si fos ara un cop, discurs de nadal,

cap d’any, piulant a l’ensems, tots dos,

si tu, si jo, rajant del discurs

reial, presidencial.

L’etapa cupaire: trobant-nos en actes d’inici

campanya, o final; aquella assemblea, Cotxeres,

Municipalitats. L’atzar que hi fossis, un premi real, l’esclat. 
El teu somriure, un punt

càustic, i savi i atàvic, serè; proper, i

tendre, molt tendre. La teva

passió, argumentada i crítica.

Il·lusionada.

Sé que aquestes coses passen,

Sé que la vida ja ho té, això,

La doble cara: l’eternitat,

Però el buit que tu deixes en l’aparença és enorme:

Tan gran, profund, com la petja que inscrivies, al teu dia a dia,
en la nostra existència.
Adéu, Manel;

antic

i nou

amic, adéu

I fins a sempre.