dilluns, 11 de juliol del 2016

A LA PLATJA







No m’ix 
Un mot
I ni
De bon
Tros 2
Per dir
Aquí
O fer
Capir
Un bri o
Una espurna
 

La pinzellada
Sostinguda
Àuria

Dràstica
Nacrada
Que ha estat
Al meu cos
L’aigua
 

Avui tarda



 

divendres, 24 de juny del 2016

SOLSTICI ESTIUENC del 16

a la platja del Bogatell, 23/06/16


Me la menjaria,
aquesta LLUNA plena de revetlla,
I l’olor de pólvora cremada que ensumes
TU,
etern  miratge a la meva vora,
i, 
en tota la seva essència,
JO
en fóra l’espècia.




dilluns, 16 de maig del 2016

delit de mar (postal)


Hi aniríem oi?
A lluir el nostre cos 
test 
nu
entre els àtoms d’escuma nacre de cada onada tallant-te:
viva, eixerida, en brega, i amb deix de pinxa superba
—mi-te-la que gràcil, ella…— ens neeeeegaaaaaaa...
a la platja de la Mar Bella.

dimarts, 10 de maig del 2016

pànic (memòria)


Tal dia com avui
—10 de MAIG—
De l’any Indignat
—2011—
EM vaig contemplar com corria corria corria pel pis
a l’encalç del batec de la meva ment;
sense aturall (llevat del final), m'imaginava.
Doncs res… que el vaig atrapar —el dit batec—
i, 
si bé ara, a cops, m’aguaita amb delit enfora,
sincronitza, al final, a aquest meu
cos:
n'encerta l’endoll, diguem-ne,
i, habitualment,
m’espera.
FELICITEU-ME.



dimarts, 3 de maig del 2016

He somiat


He somiat l’hipotètic estoig de tabac de liar que us
pertany;
A tu, t’hauria abellit gràcilment
dar-l’hi... —un tal
dit regal—:
color d'etèria magenta
ribetejat de flors
i flams
I m’he posat tan presta calda!
pessigollejant
al biaix
Que ja no he plagut d’aclucar un ull
(talment un parell 

de fars: 
...Quin coi de galdosíssim cant de l’alba m’ha vingut 
—avui— tocat!); 
Ni un trist...
ni el cluc
d'un ull
—dic—
Ni el cluc
d'un ull
més.

diumenge, 1 de maig del 2016

MARE


Abans no s’acabi el dia
MAMA
El dia de l’englantina
MARE
Deixa’m dir-te que la vida
D’avui
De sempre
No té sentit
Sense la teva essència
Latent
Sencera
Sense la teva
Insubstituïble
Aquiescència o
Esbronc
Que a cops
Quan penso en la meva
Patètica pressa
A cops que em truques
Em salten tan braves
A cops de deix
Les llàgrimes
Mi-te-la la perdonavides!
No m’imagino cap mica
Cap mica ni poc
De món
Sens tu
Sens
el teu
Escalf
Rodó
I si per llei
Vital que tu prou sovint que 
Al·legues
Topa que marxes
Fes per manera d’anar-te’m eterna
Enganxant
Al xic:
Les xiquetes coses
I al gran:
L’humà im-
mediat i el
Paisatge
Per ara i per
Sempre
T’estimo
MAMA
Amor sens cap
Límit ni fi
MARE
♥


divendres, 15 d’abril del 2016

SINERGIA - Heura'22


Heura
Nina
Prinsa
Els teus ulls són
els meus
aquí, en un tímid
respir
de pell
de lli
El cosset que somia
acoblat
La vida hi
glatia
tèbia
tendra
de seda
en petit
embolcall de
cotó
Blau
Fi
Rodó
En sabia tan poc! i en summa tant...
de tu
que si et movia un
xic
o bri
d’aquí
—dècima de segon, a mig sospir de la imatge—
et perdia en minúscul
ensurt:
despertaves, i escampa la
màgia
Fada
clara, que
assalta
potser en abrandada
complanta
...Tant a la brava
com ara
Nena
Heura
Prinsa
Vint-i-dosena entrada
Que a cops he de reconcentrar-me per repescar-te
l’aire, Vida, la sintonia
aquella que, amb un mes o dos
de decalatge —aquí, a la imatge— et
prenia: delícia inserida, remor, ni pesa una mica... a mi
dins
meu.
Tresor, de
cor


Amb un gran escreix
d’amor
♥
Desitjo que tinguis un gran
Feliç
Gojós
Introit
tan teus
a aquests
22