Al meu pare,
Que en les remotes vegades que m'he deixat explicar per ell qualsevol escaiença en tota la seva seqüència experiencial de vida pagesa viscuda de pròpia pell d'ell, en la postguerra, per exemple, m'ha omplert de joia inesperada, com aquell qui obrís de pur atzar insospitat una caixa de viva saviesa terrena i secrets de tendresa austera, fermesa i afecte.
Que la intervenció quirúrgica d'avui et provi i et deixi rebé de salut, papa. Molta força i molta llum vital. I un munt profund d'amor.
LU
PD. Em reca la de vegades que pugui haver traït en la meva vida la teva expectativa. Potser no ens hem acabat d'entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada