dimecres, 22 de juliol del 2020

Primera lletra d'amor i oblit / Xacres



Et trobo tant a faltar que em creix una arrel al melic,
a baix
del plexe solar,
Manipura,
se'm clava a l'entranya i germina, dispara la mànega a dalt,
Sahasrara
Ajna
i ploraria,
però em quedo sense aigua i me'n surt
només
un pic
de punt
coent
diminut
entelat
bla
per una micromil·lèsima esbalaïda part de segon
a cada ull.
PD. I me'n surto com puc.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada