És que no em puc
estar de provar de
poetar en el jorn
més preciós,
vibrant, de tots els
que duc traient el cap
però
Con-
finats. Ja que és
atès
que Ciutadella (o
barri de la Ribera)
m’enamora sempre.
─Adoro la Ciutadella (i la Ribera)
sencera, deia; la impertèrrita,
decadent,
que contempla el tros
d’esperitades com
jo que,
eixint del sac de la
pandèmia,
hi acuden,
per un
per un
casual,
s’endinsen en ella (la Ciutadella, o barri de la Ribera)
i s'hi retroben embadalides, extasiades, l’assaboreixen
arrelada a la terra
i a l’aigua ─reblerta d’ànecs, cotorretes, mallerengues, pardals,
gavines grallant...♥..♥♥♥...
Com si
mai més
de tot el temps
no hi fos
a haver
cap altre demà.
Molto benne signorinna
ResponElimina