Petita daina

Avui fa vint-i-cinc anys ─quin tou de jorns...─

que et tenia abraçada, rodona, arraulida

al dedins del meu si (...havies sortit llavors mateix de mare)

mirant-me;

els teus ulls m’interpel·laven, Heura, petita daina,

ens vèiem l’esguard, el cos: de l’Una a Dos.

Avui fas 25 anys i te’n surts de nou de mi;

amb alegria t’emancipes, Heura, eixerida dama,

així que entoma de part meva una consigna

alada lila: la d’arrapar-te tan fort com saps i pots

a la mar, a la terra entre els dits, a la gent, a la teva sal,

a la vida.

Per molts anys, Prinsa💜