18-ARNAU

Aquell 
dia

que a Sitges,

menut, esquitx,

3 anys de-
vies tindre,

jo et vaig atrapar

d'un braçat,

esquena i aixelles

cintura, de cap,

el cos senceret

dins el mar,

i estrenares aigua

i pujà

del cor de la platja

el vell Drac

esquerp, vermell,

vaig fer-te un humil salvavides,

I avui,

al pic més reeixit dels 18,

ja sí que vull dir-te

que et cal,

com l’aire més blau

del clos

mundial,

a-

mansir-lo,

aquell Drac,

coneixe’l

de pèl

a pèl,

és teu,

I emprendre

sens més

ni més,

sens ni una demora,

què passa, petita vergonya,

aquet 
altre viatge a

 ‘quet pèlag enorme

de mar

de mar arborada

tranquil·la

embravida

plaent,

veïna de costes

llunyana esperança

salada:
embranzida vital

oce-
à-

nica.

Per moltíssims 
anys

propicis

alegres

florents

fill meu,

la meva alegria, en

diuen 
‘majoria’ ;)

T’estimo ♥

          Arnau.