"poema a casa"

Vull plantar el jaç en un quart

alt, blanc,

lluminós i atalaiat,

bon punt romàntic i eteri.

No sé ben bé com pagar-lo

ni com fer-hi entendre la bici,

però vinga, anem-hi.

L’escala és ampla —ho veus?—,

de grada baixa: no cansa

malgrat la llarga enfilada,

i l’ascensor és regi i breu,

així que... pugem-hi a peu.

Té 3 cambres grans i clares,

una cuina, bany i sala,

2 balcons, traster i entrada,

estenedors a la teulada.

—‘Nem...Fem a qui arriba el primer?

...No, que et veig las i cansat.

(Saps qui he pillat pel carrer?

el vell Roger, 3 nens i un gat

i la Pia...). Mira: para

que ja som al quart!

Veus l’entrada?, hi cap la bici...

Que no sabré com pujar-la?:

Ja m’ho faré a cop d’escala!

(Te’n recordes quin desfici

quan m’estava a casa l’àvia

i l’enfilava al 24?)

Aquí hi dormirà el meu gran,

dóna al pati, fa 20 pams,

i 3 portes enllà l’hedra.

Has vist quins sostres més alts?

(Que si faré sin-glo-te-ca?

O i tant... I a on? Doncs n’idea...).

Jo dormiré aquí al davant:

m’hi cabran llibres i afanys,

i enrenous i capsigranys.

—Vindràs a la meva festa?

Dius que sí però que tens pressa.

Doncs t’estalvio el terrat:

Tot s’hi veu i tot hi cap

(hi farem cuit-i-amagat)

i és de tots, visca la imatge:

2 plantes, citi a l’aire.

Però acabem, l’abasto amb cava:

tinc el mar i la muntanya

ben oberts a totes bandes,

i tant és si no t’hi quedes.

Hi faré volar les guerres,

els neguits i les tenebres,

i hi seré amb colors i lletres,

i poemes, i plaences.