Som mers figurants del teatre de la vida
I albirem la llum més pura, rutilant, de l'interior del nostre cor
(I del de l'altre)
Així com la foscor més pregona Quan ignorem l'apuntador. PD. Només faltava una pandèmia (la del segle)
estripant l'escena.
La pruna
Vestida de bruna
L'espurna
de tu Translúcida en tota la seva opacitat dolosa Reconfortant com si em donessin aigua Visible en la teva figura encoberta com enganxada
amb una xinxeta No
caiguide dalt l'espai de l'holograma plaamb què algun cop te’m presentes. PD. T’enyoro igual.