Formigues (Cala Estreta, II)

El Sol
Un déu
Menor
Xipollejant en cabriola
Brillant per entre llargues
Rengleres
Atapeïdíssimes de
Formigues

Fosca

Cada engruna de minut

passada

dintre dels àtoms d'atzur

de l'aigua

d'aquesta platja és

or

NU (Cala Estreta, I)

Aràcnida de lluminositat

Aquàtica

Et reverencio des del fons de la

Pregonesa de la meva

Entranya

Des del dedins de tot d'aquest

Il·lús

Delerós

Exigu

Acotadíssim

Cos

ONADA

Onada

Escomesa tàntrica

Besada mare

de l'Aigua

de la RIERA

Al cluc

d'un ull

de sol, l'encalç

Vora-

da ver-

da bra-

va argi-

la i aigua

Catifa de fang

(O un deix

etern

Conscièn-

cia cla-

ra magna,
impertorbable

de la RIERA.)

A LA PLATJA

No m’ix 
Un mot
I ni
De bon
Tros 2
Per dir
Aquí
O fer Capir

Un bri o
Una espurna
 
La pinzellada
Sostinguda
Àuria
Dràstica
Nacrada
Que ha estat
Al meu cos
L’aigua
 
Avui tarda

 

SOLSTICI ESTIUENC del 16

a la platja del Bogatell, 23/06/16

Me la menjaria,

aquesta LLUNA plena de revetlla,

I l’olor de pólvora cremada que ensumes

TU,

etern  miratge a la meva vora,

i, 

en tota la seva essència,

JO

en fóra l’espècia.