filosofant-REIS'15

Ningú
Pot dir
Jo no hi
Cauré
I no em
Convé
Puix que
Tot déu
-l'Amor
I tot-
Fa el cec,
I és puta.

2015

EEEEEEEPPP…! Pareu compte

que empeny

l’ENGUANY 2014 avui,

prescrit i sens treva,

i se’n va,

La llarga corrua del DAT, per sobre de tot

BENEIT

FINAT.

I ens deixa,
qui més

qui menys,

Estrès

Recança

Temença

Brogit

Enyor

Duló i

Carbó.

Oi més,

també,

DELER...

deler
de JUSTÍCIA

De pau

D’amor

Valor;

La clara RAÓ

La RAUXA s’enerva

Melòdic —i càlid— el

SO.

No ens enxampareu pas amb la mirada enlaire, emboirada,
distreta,

TIRANS,
SÀTRAPES, tots, enllà que abasteu...

la verra de l’or.

Tingueu un bon any, amigada virtual i... esclar... REAL

l’esclat habitual.

Amb tot

l’ardor

del món,

us vol

de cor,

o desitja,

un valent 2015

qui parla mateixa

lalú
(o sigui:

jo)

"horror vacui". Nadalenca III

imatge  al 'Terrat xic' .

Tu i el buit

Tu i la nit

I el ressò

de l'ignot,

del rebuig,

de l'oblit.

nadalenca II

["Ante todo... mucha calma!!!"]

Que tot aquest present
propvinent
barroquisme nadalenc
que ens assalta i aclapara
per enèsima 
o sortosa
vegada
ens sigui lleu.


Molt bon impàs
profund
tingueu
al cim
al cru
del solstici d'hivern.Pl.

Fotos: Fira de Santa Llúcia'14; plaça del Rei; carrer del Bisbe, i carrer Llibreteria.

nadalenca I

—Aguaita la llum gebrada, Nati...,
digué el rabadà fent via pel 22
@

KARMA

Jo ja sé què va passar

No vàrem poder conjuntar

com a parella

la diària avinentesa

la més vulgar i terrena

la real

Tu contemplaves, al cim,

el món

en una ataràxia

bullent, que va i

que ve,

a ritme de samba

de sauna

I jo, alhora,

bregava, emulava

el soldat

a peu de batalla

M’hi vaig emmotllar del revés,

potser, o tant d’esquitllentes

darreres

I creia encabir-m’hi,

a tu,

com veia poder-hi reeixir:

l’ amic, el dràstic i l’íntim,

el clan

destí

I tu, atalaiant,

qui ho sap,

segur,

nou rostre,

me’n vas fer saltar.

No em faràs amollar, ara,

aquesta daga maldestra a la gola,

la daga que,

re-cí-pro-ca-

ment,

em claves,

et creus,

de dalt

estant,

 en un despit,

un esgarip

o un malefici

La lànguida mestra d’angoixa

la dama que torna

La dama del

Karma.

Fot-li foc al record!

Fot-li foc al record!

La flama

s'abrandi

roenta

Que s’alci

lleugera,

sens treva,

Refili

els aguts

més alts

Els 'mis'
són dalt

I el Cor hi a-

fegeixi

amb fervor

els 'dos'  ♫♫ ♪...

Amb fúria

Glateixi

Esparveri
Reiteri

I tu

No intentis

mai

mai

mai

romandre-hi

Tossuda

Melàngia

de pòsit

airós

morbós

Antic

Amor.

Oi més

què més...

Només

cremant-te en cendra viva

hi brollarà

Fot-li al caliu!

Impàvid

ia tarda...

el putu

Fènix.