divendres, 7 d’agost de 2009

"rimes estiuenques"


—Aigua de plata,

sobre la sorra
neta i torrada
del bogatell!:

Corro amb la bici
(i un gran desfici
per abastar-te...)
solcant la rambla
que t’acompanya
i allà que hi visc;

Toco la platja.
Una gavina
llisca eleganta
dalt d’una grisa
bé que elevada
ratllada casa
d’assegurances;

Fa un punt de vent
(l’única pega)
i és massa tard
(no estic morena...)
però aquí hi ha canya:

M’he tret la roba,
ja estic ben molla:
Mira’m com grimpo
damunt les ones
o com m’afono
dins del teu cos!
Ets un delit:
Com m’hi estaria
tota la vida,
a cops eixorca
i de poc sentit...

I guaita els altres:

Un home es banya
—tu el negues, blana...—,
i amb crits i rauxa
dos nens perforen
la rosta sorra
per fer-hi un pou.

I allà aquells quatre
que pleguen ales
(mira que és tard!):
lleven ulleres,
desen ombrel·les
i cap a jaç.
És una parella
que es fan servei:
Ella li espolsa
la indòcil sorra
empegada i fosa
a la tesa pell,
I ell cuita amb fressa
a aplegar les nenes-
adolescents
—15 anys i 13—,
que es tiren trastos
amb dos gavatxos
rossencs i bastos
(però oi que guapos
i tan potents...).

I veig la lluna
(ja he dit que és tard),
així que surto
amb no poca murga
del teu blau si,

Sense eixugar-me
—que bé que estic!—
torno a l’arena
neta i torrada,
em vesteixo a mitges
i enfilo ivarsa
damunt la bici
—ben cap a casa—
l’alegre rambla
del bogatell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada