dimarts, 4 d’agost de 2009

"poema a l'amor virtual"



[No puc oferir-te un poema d’amor
o acabaré del tot engolida en tu.]


 
Hauria d’haver estat més breu,
i concisa,
com sempre que dic alguna cosa.
Després passa que fiques la pota
potser fins a l’engonal.


Si no sé res de tu:
Ni com ets ni per on balles.


Diria que tens el nas
llarg llarg,
Que ets més aviat alt, lleig
i que no tens fills
ni ara com ara parella


ja que t’has penjat de mi
—i no em coneixes
però m’encertes d’un cop d’ull—
i ets lliure de nits.


Diria que en tens 57 o així,
perquè t’esveres amb la cosa
politicosocial,
o si és que escau,
però sempre calles quan toca.


Diria que m’agradaria molt
veure’t de veritat.


(Pasqua 2009)

4 comentaris:

  1. Molt bé!
    Acabo de trobar-te el bloc.
    He fet una primera llegida i m'ha causat molt bona impresió.
    Ja me'l miraré amb més calma, pas a pas.
    Petons...

    ResponElimina