dilluns, 28 de desembre del 2009

albada


Com s’emboira segons com

i tempesteja
en una vida que sacseja...

Tot es tapa, com ara:
Ni una ratlla encarrilada
Ni un sol arbre
Ni pedra viària
no es veien,
I hi havia una roina,
temuda Gorgona,
tocada l’alba,
estels a l’abric i enlaire,
i la dansa, nuada.

Com en el toc verinós
que li adreces
si intueixes
que frueix
i ara t’ignora,
I el rampell se t’hi fixa
febril,
xardorós,
I no en els anys
plens de llamps
i de goigs
i de planys,
Que són tants,
Que no fèieu l’amor.

Tot ha explotat, ara,
diluint-ne l’atzucac,
El sol arbre, la pedra,
la via viària.
El dia es torna nítid
i beslluma
un bri de vida,
i d’alegria,
velada,
amb l’arribada
pusil·lànime

del sol.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Nadala laica

Dibuix: Joan Grau

Mare Natura,

Des de la meva humil figura
I sota aquest cel blau, net, clar,
Agredolç i encara coent, urbà,
Et voldria nuar en un lluent, ferm, fi,
i falaguer bé que greu enfilall de desigs.

1era:
—Agafa la terra i sacseja,
Vejam si anivella:
La gent sense sostre ni feina,
que en tingui, per exemple,
I QUI en robi que ho torni
I que pringui...
per sempre.

2ona:
—Endreça infortunis virals, si cal,
Escampa tranquil·les gripetes amb cua,
si volies,
però amb cura,
que creen defenses,
I arrenca i fulmina
com ara la sida.

Oi...?
I caldria (3era)
Enllestir la feinada d’estat:
—Quan en prendràs els grans caps
que es trobin i topin i petin o es rompin —ells—
en una taula de billar?
(Bola capilar, només: que lleu que és...)
Sento àngels fent dansa:
“Ni guerres cruentes
Ni bombes minades
O, que ganes, fem-hi flames...”

Però ara que hi som,
Mare (a la 4arta):
—No has sentit mai
d’un poble,
Catalònia,
del tot fart de ser colònia?
Tu que domines els astres:
Què tal si hi eleves ben alt l’Estelada
i que onegi en l’espai sideral
i oficial,
pinacle del Cap i Casal?!!!

—Majestuosa Mare Natura:
que em dius
que “hi caldria filar amb l’atzurat de la nit”,
crec, i del desig,
“sota la lluna roja”.
Però vejam qui atura ara el vell geni del nord,
jo dic,
que fibla amb el fred
i de nit.

...I potser la llum auroral,
cosida amb fil blau, també és bona,
Si arriba Nadal

I un nou any... ple de joia.




dimarts, 15 de desembre del 2009

foc d'hivern


Els arbres són secs:

No hi ha prunes o peres
ni mongetes
ni tomàquets,
Tan sols un sembrat
de llarg a llarg
del tros
i dues rengleres de verdes bledes,
i tendres,
i enciams,
I 10 pams més enllà
una fina,
endreçada,
i tranquil·la
i verge
clapa d’espinacs.

Clous un angle de la senda
de la vida:
No t’hi encaparris
ni hi desficiïs,
cuca belluga, faluga,
que queden travesses
més noves i teves.
Agafa el nou mapa
de ruta
i percaça (a)ventura:

La que es beslluma
amb el sol que encalça
de mica en mica,
destre i exacte
dins la muntanya,
I que emmarca
com un quadre
l’àrid hort
de tardor hivernal,
i brillant,
de l’avi.

I ja estic:
Així m’ho han dit,
destil·ladet, te n’assabentis...,
1000 bèsties vàries,
acolorides
i enciseres,
que esgaripen i piulen
en pomeres

d’arran de riera.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Fira de Nadal




“On ets,

caliu humit
i punt resclosit
per bé que atàvic i viu, antic,
que vaig sentir al redós de la Seu
barcelonina
per allà aquell migdia llunyà
i desembrat
de 1979 o vuitanta?”

I
Fou tot de cop:
“Vine, amiga, i veuràs com ballem”,
et deia un titella penjant sota un fil,
o 2, o 3,
reien virolades ninetes de dit
i tu avançaves i badaves,
meravellada:
que si anells de plata i àmbar,
arracades nacarades
i agendes de cartó pedra,
braçalets de cuiro negre
i fireta per la canalla...

Era un no dir,
t’aturaren unes essències amb pedigrí:
sàndal de taronja, liles i roses, i patxul•lí
dins unes fines varetes de vidre
—que serien regal del tió de cap d’any
tan a punt d’avenir.

I heus-ne el bateig:
Et vas ben amarar de nèctar firal llucienc
i en vas sortir
—allà entre els avets, amb 4 cintes daurades
i estel per a l’arbre—
ben embriaga: seduïda i entregada.

II
Un segon cop, enmig i entre tants,
de fira,
fou amb l’heura enfilada al teu si
o al seu ris.
El sol refilava igual, a esquitllentes
per entre els junts de les pedres
—i el doll de parades esteses—
dels murs del carrer del Bisbe,
del Palau i de l’Ardiaca,
i en refulgia l’art i la màgia artesana.

III
Però enguany t’hi apropes sola
un diumenge al vespre,
tothom té coses
i molta pressa:

Veus Zapa i Obama ajupits al pessebre,
i 3 dignes passades d’art del que és de sempre:
ni jerseis de llana
—pura—
ni cavalls de fusta.
Boles i simbombes, ramets de fortuna,
ja pleguen ja tanquen, que arriba la pluja.


"No hi ha arracades de plata
que juguin avui a la rata
emmirallant-te des del cau,
Ni tu avances intrigada entre nosaltres,
en renglera breu i sobtada,
ara,

tocant a ca-laietana."