dissabte, 20 de novembre del 2010

sinusitis


que’m zigzaguegen la gola
Quins cops de timbal
que’m percutegen a la ment.

Tinc la cara encapsulada
Les oïdes em ressonen
I els narius...
M’ha dit un dit,
intrèpid expedicionari que fóra
que si, sigil·losament,
hi pugés,
es perdria en apelagosa malesa
de vell aiguamoll de gatoses

o de plastilina verda.

El cap em maqueja per dins,
tenaç i persistent,
enfilat a la meva figura
que li fa de columna
extàtica i sedent
allà a un banc del Cap,

sinusítica perduda,
entre el brogit de moltíssima gent

fent cua.

L.Estruch, novembre'10

dilluns, 8 de novembre del 2010

no ens temeu tant...


No ens temeu tant,

senyor batlle,
hipotètiques senyores
i senyors
al capdavant
dels Transports municipals
i/o de la rodalia
—ja sigui metro, bus, tren-llarg-abast o tramvia—,
que no ens colarem.

Però... això sí:
Us ho agrairíem,
la gran massa de població menuda
que els utilitza,
si dotàveu d’una mera gestió,
dignament efectiva,
‘quells gendarmes-noiets abillats taronja-o-verd
que vigilen
—indefugiblement—
nostra entrada a l’andana:

No sigui cas que les màquines lliura-butlletes
no trinin
—que passa...—
o que engoleixin, qual boques de llop, monetàries targetes
... per exemple.

Per a evitar
si més no
que el sofert ciutadà-baix-mitjà
que viatja
—i, REPETIDAment, paga—
no acabi

de treure
per la boca
el fetge...
de resultes de la imponderada escena,

o de relluir
 incòmodament
i desmerèixer,
pel cert i provat

nou retard a la feina.

L.Estruch, novembre'10