dimecres, 24 de febrer del 2010

doble plec d’amor fugaç


[AVANTCOBERTA]
Són 1000 astroides
en punxa
que arriben
i et fiten
pels dits del calfred,
ert,
a dintre del peu.
La feixuga punta
de l’ungla
que es tensa
i repensa
en la inèrcia
la genuïna
essència
del gel,
Tel
al frec del no-res.

I.
Com és,
Que
20 anys menys
I et fessis nítidament just
I una intrínseca puresa
... autista
t’amarava,
I
20 anys més
I et facis gèlidament cínic
I una irreprensible abstèmia
esportiva
t’embolcalla,

I així com no m’ets,
L’EX,
No et dignes ni a llegir-me
del dret?

II.
I com és
que tu,
l’HOC,
que

a cops sembles
Foc,
La flor més rodona
amatòria
per dins i per fora,
a l’estora del foll
Doll
de líquid ambrós
abrusador,

a cops semblis
fel?
Metòdica mel,
l’absenta planera,
Entelèquia
valenta
i etèria
Allunyada d’aquí,
Ni...
que amb tant frenesí

[RERECOBERTA]
que el sento:

Són 1000 estrelles
antigues
formigues,
caliues al plec
llec
de sota del peu,
Que s’hi dipositen,
amigues,
sentides,
I s’hi arremolinen
alegres,
festives,
baixant les escales


del metro.

dilluns, 8 de febrer del 2010

enTRENnant


Hiverneja al vell tren 9-40.

La fragor acalorada t’alça.

I els llumets ciutadans
groc llampant verd brillant
atzurat
xiuxiuegen semàfors,
o plàtans,
o grAtacelades,

Com follets abrivats
allunyant-se
en la nit ferroviària

i se’t regira Al llombrígol del fons
la coïssor de l’antiga rialla,
del sol matiner,
la manyaga,

Pandora encapsada,

i l’estació de baixar-ne
fa dies que enfila
eixerida
estordida
arrauxaaada...

i ja avança.

Salta!

dimarts, 2 de febrer del 2010

"Verbejant" (o "Breu enfilada verbal a la crònica urbana d’un")


dibuix: "El surrealismo y Sarah Tisdal", suplementosabado.fils.wordpress.com

JO,
Llisco en desori
per àzigues, rudes,
diàfanes, vil·les
deshabitades
I a vegades m’hi desolo
amb frenesia.
Enretiro al caos.

TU,
Conformes la forma informe
a la teva prístina
i virolada
mesura,
No pregues ni a déu ni al diable,
i la comparsa,
a l’aire...!

ELL,
La pètria paret,
Éreu 2 i no 3,
No li riguis les arteses
ni agudeses,
Ni l’esperis al cafè.
No t’és,
l’Ex.

NOSALTRES,
L’espurna que crema,
Que empalma,
Que abasta l’arc irisat
del cumulunimbus més alt
i crepita el paisatge,
Que esclata...
i baixa.

VOSALTRES,
Que ateneu un tal clam
virtual
sense aviar-hi un mal llamp,

ELLS,
Si m’ignoren, "de res",
Si es convenen,
també,
mutaré a soca-rel

I d’ALLÒ... :
“On és, que queia aquell lloc
de pujar al Tram-Vals,
per al pobre vianant,
en la immensitat de la via viària,
Si no hi ha aquí un forat, o una pu...-
lcra parada?”