dijous, 16 d’octubre del 2014

dijous, 2 d’octubre del 2014

18-ARNAU



Aquell 
dia
que a Sitges,
menut, esquitx,
3 anys de-
vies tindre,
jo et vaig atrapar
d'un braçat,
esquena i aixelles
cintura, de cap,
el cos senceret
dins el mar,
i estrenares aigua
i pujà
del cor de la platja
el vell Drac
esquerp, vermell,
vaig fer-te un humil salvavides,
I avui,
al pic més reeixit dels 18,
ja sí que vull dir-te
que et cal,
com l’aire més blau
del clos
mundial,
a-
mansir-lo,
aquell Drac,
coneixe’l
de pèl
a pèl,
és teu,
I emprendre
sens més
ni més,
sens ni una demora,
què passa, petita vergonya,
aquet 
altre viatge a
 ‘quet pèlag enorme
de mar
de mar arborada
tranquil·la
embravida
plaent,
veïna de costes
llunyana esperança
salada:
embranzida vital
oce-
à-
nica.
Per moltíssims 
anys
propicis
alegres
florents
fill meu,
la meva alegria, en
diuen 
‘majoria’ ;)
T’estimo 
          Arnau.