Cala de Sant Sebastià - postal

¿És, o no és,

talment com la pulcra blonda

albada

que confegia primmirosa la meva àvia,

aquest encavallament d’onades,

o bella manteleta de nacre,

que acut

amorosament,

pausada,

a cobrir i fecundar-la

l’arena rossa
#sitgetana

de ca #santsebastià?

 ...Albireu 

com jo
o no?

Al fons, 

badant lànguidament, el

#cauferrat

 #postal

haiku de l'oblit

PO
ZA
DI
OZ
Fou bonic mentre durà i començava a néixer. 

monstre estiuenc

Les giragonses de la Raó generen monstres.
Pentinem-los
Amorosim-los
Apaivaguem-los
En un xardorós
final
d'estiu.

CALA ESTRETA - postals de Palamós IV

La lluminositat esclatant, sempiterna, vibrant

de les teves onades
que avancen
Les unes cavalcant
metòdiques
damunt de les altres
A tall de meticulosa
roda cinemascòpica
M’enamora
La meva
figura
exigua
nua

 

exempta

es lliura a pler

a cor què vols

a l’essència de la grandesa ondulada

pletòrica

ardorosa

ufana

evanescent

que empares

o

CALA ESTRETA

Frec a frec a la terra - postals de Palamós III

Enclastada la teva còrpora

damunt de l’arena,

frec a frec a la terra,

tota l’angoixa i/o niciesa

que més que sovint se’t crea

aquí dintre (a la ment, o al pap...)

retroba la seva essència

més vera i s’esborra

—zzzzaaaasss......—,

i queda, roman

o resta —i

de quina manera!— més forta i

a-lesa: difuminada!,

frec a frec i amb consistència

arran de la terra;

fins a la pròxima contesa feresta

o (amb una mica de sort!)

fins mai més

—o sempre.

AMB VI - postals de Palamós II

L’agut especiat

dels pins

Entrant-te per sengles

narius

I abraonant-se al

dedins

de l’aigua al teu cos

cap-viu

Alerta a l’atzur

diví

En lluita amatòria

sens fi

I la sal mesclant-s’hi
I l’olor

marí

del pi

com aura gustosa especiada

amb vi.