dissabte, 26 de novembre de 2011

és força eixut (o joc forçat bisil·labiant en doble haikú i amb una cueta final)



és for-
ça eixut
a cops
i cru
notar
que no
hi ha més
que tu
("l'incommensurable pes que ha pres en mi, senyora Fal·làcia!"),
el més
calent
sura
a l'aigüera.

divendres, 18 de novembre de 2011

40/42 BUS

Imatge presa per una servidora un migdia de fa poc, anant cap a la feina i des del 40.

—Marededéusenyor,
senyor Trias,
passeu-me un rosari:
¾ d’hora llargs fent cabal
de si ja arriben o no,
per via barcelonina,
del barri, a l'usuari,
el 40 o el 42!
Que tenen trajecte comú
—ho sabeu?—
al lapse central de l’itinerari
i viatgen plegats
—redéu!—
en sostingut òscul, o besada,
quasi fins al stop-fi.

I el pobre vianant
—enquesteu...—,
mort de neguit en l’espera passada
“carai l’autobús, com tarda...”,
contempla ara estupefacte:
a) el segon dels poblenovins-busos
buit, i empegat al que munta ell, i
b) ningú del TMB que,
en ares d’econòmica eficiència —d’alta metropoli-empresa
baixi a augmentar-ne freqüència d’horaris,
o, simple idea,
i llega: 
acudi a desenquistar-los.


dissabte, 5 de novembre de 2011

deliriumestreeeeeeèsssss.......


Les parpelles se’m repleguen

a tall de llises
i sengles
i denses
cortines
damunt dels ulls,

i m’hi decauen cí com aquell qui,
sàviament i serena, esquiva el repte,
o juguesca, i abomina la brega,
(o, viu-viu...)

El cos se’m rebel·la.
Divendres anat,

per bé que es solia,
de matina,
la dansa de la bruixa,
o pluja fina,

l'he 
fet 
ben
salat,
i no me n’avinc encara:
la tropa arborada i jo sense llança

i amb
l’alba una hora tard.