dilluns, 27 d’abril del 2015

Tot té un sentit!



Tot té sentit!
Aquella fiblada crua
dins teu
a la una 
la matinada
en descobrir que no hi era
O aquella titella que vas capir de seguida
que no era seva
O també:
El lapsus total
descontrolat a
les parades d’un bus
habitual
a l’instant que 
ascendia
prístina ella
la Imatge
Tot té un sentit
I que el puguem capir
mesurar
apilotar en el conjunt i
al bell damunt
d’ell
seure-hi
O etzibar-hi un tros
de guitza solemne
I créixer
27/04/15
Mont
Serrat
í
Dilluns



dimarts, 14 d’abril del 2015

Per molts anys, maga!

                 

Semblàvem l’Elizabeth Bennet a tota pastilla austeniana                                          
en córrer
qui diu la muntanya, la indòmita vall anglicana
o la Rambla nostrada
Tan belles, veloces, com ella
d’un Zuric estant, casual
a casa
divendres passat.
Pretext?
No en Darcy Fitzwilliam, a fe
ni res
Sinó xerrar.
La birra, divina mesura entubada, canyeta fina, com dóna
POÈTICA PURA
quan t’espetega a la llengua i això mateix —res més— desencuirassa la ment
(—Perdó... què he dit?)
Igual que un petó.
O aquella manyaga sobtada desentumint-te la màgia i trencant-te a
micromilionèsimes miques
l’efígie, les restes de cripta de gel
adolescent.

Que els astres poètics
artístics
social-analítics que vinguin
humans
et siguin propicis
reina
en aquesta vint-i-unena entrega
Heura
filla meva
guapa
capicuada
maga
PER MOLTS ANYS
15/04/15