diumenge, 24 de maig de 2020

La Ciutadella (o barri de la Ribera)

És que no em puc estar de provar de
poetar en el jorn més preciós,
vibrant, de tots els que duc traient el cap
però
Con-
finats. Ja que és
atès
que Ciutadella (o barri de la Ribera)
m’enamora sempre.
Adoro la Ciutadella (i la Ribera) sencera, deia; la impertèrrita,
decadent,
que contempla el tros
d’esperitades com
jo que,
eixint del sac de la
pandèmia,
hi acuden,
per un
casual,
s’endinsen en ella (la Ciutadella, o barri de la Ribera)
i s'hi retroben embadalides, extasiades, l’assaboreixen
arrelada a la terra
i a l’aigua reblerta d’ànecs, cotorretes, mallerengues, pardals,
gavines grallant.....♥♥♥...
Com si
mai més
de tot el temps
no hi fos
a haver
cap altre demà.

dissabte, 16 de maig de 2020

Verdagueriana so



Imatge: http://www.isaacbaley.com/mitologia-catalana.html

"Los menairooooons" ... ......................
arraulidets dins canut d'esveltes
agulles
filoses
Alós
Tor
Pallars
La Vall

d'Àneu
Records

Verdagueriana
So

La
#Maleïda

Canigó
 Imatge: http://catalaalcata.blogspot.com/2013/10/jacint-verdaguer-els-dos-campanars.html



 

dimecres, 15 d’abril de 2020

PER MOLTS ANYS



26 anys en fa
que vas néixer,
ja,
avui,
bruixeta meva,
Heura;
26 primaveres
que vas sortir d’aquest si (o ventre) amb  la teva mirada sorpresa, sencera, ferma,
expectant:
«Hooola...? Eeeeh...???  
On em porteu? A quina mena de coi
de via
d’entrada/sortida
he anat a parar?
 Ja m’agradarà transitar-hi?
Fareu que sigui de bon
lliscar? Cuiteu
i no badeu: que fito i vigilo!
 jo...»

 Celebro infinitèsimament que hi siguis, fada, Prinsa;
delejo que els fats et portin onades de pau,
d’afany d’embranzida, de joia, alegria
d’amor;
onades que amarin
 els dies, els anys,
els cicles de vida
que et queden per fer-te
GRAN.

Bonica, reina, PER MOLTS 
ANYS

dilluns, 20 de gener de 2020

El cargol



Descargola el delit obsessiu de maldar que torni a
estimar-te delerosament, amorosa totes les vegades
que calgui: Estàs de dol; no t’enfadis amb tu
de tant
descargolar.
Arribarà el jorn que el reconsagrat
cargol no podrà collar més, ja;
ja sigui per acció dels altres en
tu, o per la mateixa inacció infusa
dels astres, del primer dia
exprés fins al darrer. Te’n faràs increï
bilíssimes
creus; pots
pujar-hi de peus:
Cada cop millor dit: des-cop
amatori és enllà de minúcies
vàries calcadíssim: igual.
I aleshores vindrà que diràs, exclamaràs,
el teu rostre adreçat a
la lluna:
Com va poder ser?”

dijous, 9 de gener de 2020

t'esclata a la cara

Quan 
i tan para
doxal
t’esclata a la cara
el rebuig de l’altre,
que marxa
plantant-te al bell mig de la plaça
bo i plena, nostrada,
amb excusa buida, vàcua,
i el sol instint que et surt dels llavis
ha estat robar-li un petó, breu, trist, furtiu, que aquell, ell,
no enyora
ni poc
ni gaire (ho no
tes tant)
ans no se’n vagi, t’hi anés
la vida (o quasi),
quelcom
al fons
del cor del sol
es mou
i tot l’edifici traeix
profunda man
ca d’equilibri
trontolla, es somou,
s’esfondra,
de cop.
Cou. Cau. Avui. De
mà.
Ja està.
FINAL