diumenge, 27 d’octubre de 2019

A l'amic Jordi Milà


A imatge, "Sopar d'estiu de la territorial revolucionaria de BCN sector Netxaiev" (Jordi Milà dixit), 
6 juliol 2018, Hostal de la Bona Sort

Enyoro com l'aigua els teus comentaris en xarxa encara que fos en defensa d'Esquerra Republicana, fent gala d'una síndrome d'Estocolm que jo et deia 
i tu reies, Milà. 
Enyoro la teva mirada sorneguera, aquell esguard de vivant afable, vital, en comptes d'aquest esguard pàl·lid d'ara en la sorpresa albada, 
fugit, tancat.
 Maleeixo per sempre més aquella Dama obscura en la fosca eterna que ha vingut a segar-te d'aquí irremissiblement
amb la seva dalla.
Sempre en el nostre record
i al fons del cor, amic Milà
Al cel dels justos siguis. #memòria #plany

dimecres, 28 d’agost de 2019

Cala de Sant Sebastià - postal



¿És, o no és,
talment com la pulcra blonda
albada
que confegia primmirosa la meva àvia,
aquest encavallament d’onades,
o bella manteleta de nacre,
que acut
amorosament,
pausada,
a cobrir i fecundar-la
l’arena rossa
#sitgetana
de ca #santsebastià?
 ...Albireu 
com jo
o no?
Al fons, 
badant lànguidament, el
#cauferrat
 #postal

dimarts, 27 d’agost de 2019

divendres, 9 d’agost de 2019

CALA ESTRETA - postals de Palamós IV




La lluminositat esclatant, sempiterna, vibrant

de les teves onades
que avancen
Les unes cavalcant
metòdiques
damunt de les altres
A tall de meticulosa
roda cinemascòpica
M’enamora
La meva
figura
exigua
nua
 
exempta
es lliura a pler
a cor què vols
a l’essència de la grandesa ondulada
pletòrica
ardorosa
ufana
evanescent
que empares
o
CALA ESTRETA

Frec a frec a la terra - postals de Palamós III


Enclastada la teva còrpora

damunt de l’arena,

frec a frec a la terra,

tota l’angoixa i/o niciesa

que més que sovint se’t crea

aquí dintre (a la ment, o al pap...)

retroba la seva essència

més vera i s’esborra

—zzzzaaaasss......—,

i queda, roman

o resta —i

de quina manera!— més forta i

a-lesa: difuminada!,

frec a frec i amb consistència

arran de la terra;

fins a la pròxima contesa feresta

o (amb una mica de sort!)

fins mai més

—o sempre.