dissabte, 14 de gener de 2017

Al meu amic Manel Mora




Sociolingüística 2000-2001
El pati de Lletres
Examen gener
Capvespre, i un plàcid
Sarcàstic ocell,
Manel, que ens deia,
a cau d’orella,
el que havia caigut
cauria, manual personal,
els temes que estàvem a punt
d’escometre. Recordo com si fos
ara trobant-te, a tu, i a l’Anna,
entre aules, i fent-la petar.
Després vas haver de marxar. I
fins a encetar l’etapa virtual,
la xarxa, de vida social,
aquesta, i en plena contesa
d’efervescència poètica, que
no ens vam tornar
a trobar. L’atzar en la viva poesia, l’atzar
en la xarxa
twitteriana: Recordo
com si fos ara un cop, discurs de nadal,
cap d’any, piulant a l’ensems, tots dos,
si tu, si jo, rajant del discurs
reial, presidencial.
L’etapa cupaire: trobant-nos en actes d’inici
campanya, o final; aquella assemblea, Cotxeres,
Municipalitats. L’atzar que hi fossis, un premi real, l’esclat. 
El teu somriure, un punt
càustic, i savi i atàvic, serè; proper, i
tendre, molt tendre. La teva
passió, argumentada i crítica.
Il·lusionada.
Sé que aquestes coses passen,
Sé que la vida ja ho té, això,
La doble cara: l’eternitat,
Però el buit que tu deixes en l’aparença és enorme:
Tan gran, profund, com la petja que inscrivies, al teu dia a dia,
en la nostra existència.
Adéu, Manel;
antic
i nou
amic, adéu
I fins a sempre.


divendres, 18 de novembre de 2016

AVI


Avui fa vint-i-tres anys
que vas morir, AVI,
I en recordar-te aquí a la terra
el que m’arriba directe
sempre
és el geni abrupte que et sortia i
la teva  puresa de cor.
Et duc tan endins que diria que et mostro
a la mínima embranzida, avi, esclato com tu.
Vas haver d’empassar-te la guerra
a l'Ebre
i traginar de per vida rosec de vençut.  
Baixaves a l’hort tot sol, com savi i geniüt
MUSSOL
Fumaves uns celtes que jo et contemplava,
admirada, enrotllar-los.
Mai t’ha titllat ningú  —segur!— de pesat
social, vull que més aviat sorgia, en tu, l’home-illa,
i, si alguna vegada glossaves batalla, era ben bé
que se’t demanava.
No hi ha dia que pensi en tu que no em requi
no haver-te explicat amb pèls i senyals, aquella vegada,
què coi estudiava: poètica medieval, ja veus, un cop
que m’ho interpel·laves; l’angúnia, la pressa cega, de pena.
T’agradava la meva
lletra. Et pujava a besar “boranit” quan tornava
divendres-vespres a casa, per sistema,
i sé que a tu et feia una joia immensa.
Morires en pau, el papa et bressava amb la càlida mà.
I sàpigues que, encara que et vas endur la meva llàgrima nostàlgica rere la tapa,
restes en mi (i el teu besnét Arnau també se t’assembla) per sempre. 

dimarts, 8 de novembre de 2016

LLUNA (cançó de bressol per a adults)


Tu
Arribes 
Retuda
Com una
Que cau
A punta 
De nit

Al cau
I hi caus:
T’espera
I et cerca
I et bressa
I et besa
Com quart
De pruna
Nua
D’argent
Com arca
Encercant-te 
El cos
En forma de CE
La bella
La pulcra
La bruixa
L’eterna

DEa
LLUNA


dimecres, 2 de novembre de 2016

repugnància extrema



Repugnància extrema
Vòmit pur
És el que em suscita
El cop de jou girbat per dalt
amb sengles fletxes
Que ens diposita de nou
i el sanciona
Entre les urpes de
Mandarins oligarques
Corruptes manaies
d'un Estat dictatorial.




dimarts, 1 de novembre de 2016

Al meu cor, la tardor

Em plau la tardor;
m’encanta
madura d’estiu,
terrosa d’antic:
de dur
aquest any
passat
damunt les espatlles.
M’encisa i potser
m’enerva un xic
el repte de dur
a bon fi
aquest curs de riu 
que comença.
Et miro amb uns ulls
oberts
a pams,
ben clars,
tranquils;
amb l’ànima plena, circums-
pecta,
pautada per 
pont,
passera de calma.
Quin goig
més nou
més vell:
mistela a la pell.
Ardor
preciosa,
ocre-roja,
nimfa vellutosa,
madrona:
Al meu cor la
TARDOR
 

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Dia de dol de tardor per Janina Joplin


Janis Lyn Joplin (1943-1970)

Dia de dol de tardor per Janina Joplin
El doll
La flor
L’esquinç
El so
L’amor
El plor
El clam
Cisat
Vibrant
Rodó
La teva memòria
m’acarona per dintre,
m'arriba en orgànica
punxa
energètica
erecta
a l'entranya;
a la neurona sensible més remota,
recòndita que
tinc.