dimarts, 22 d’agost de 2017

APUNT DE DIA - rondalla



Aigua de plata
Quan el matí,
o N'Alba de Nacre,
esfilagarseja de mandra
I estira els seus dits
llargs, prims
en am-
ple angle,
les ungles daurades
gratant-se el melic
al cel: 
Rovell
de sol,
Quin ou! penjant
al fi-
nestral.
Teló teatral:
 APUNT
DE DIA

 
 

diumenge, 20 d’agost de 2017

EL MAR - plany



EL MAR
Testimoni en aparença impassible de civilitzacions
que bressola a cops d'onada de regularitat secular:
la primigènia pau
MEDITERRÀNIA
Que t'afigures aliena
a la sempiterna acarnissamenta
entre els pobles
la qual aguaites,
estupefacta,
des de l'origen del temps.
O, MAR!
Contemplant com els homes i dones de déu
─que són els d'A PEU,
moren  
o reben la més absoluta i equitativa
estocada vital,
a destemps i en va,
per culpa dels interessos espuris
de capitostos que manen al món, i de governs
nefands i
abjectes: de
CRIMINALS

 



dijous, 20 de juliol de 2017

VOTARÉ SÍ


Era el 19 de juliol del 36.
S'havia declarat la guerra d’Espanya,
i aquí es va vèncer d’entrada i es va implantar,
de pressa i dins del conflicte,
amb il•lusió, però
enmig de bregues sovint cruentes
i d'interessos
creuats,
la roja revolució.
Delejo,
81 anys després,
ara,
que no torni a passar el mateix:
Que vencem i soterrem
a l'avern més remot 
més profund,
al pou més pregon,
tot odi que ens sotgi i assalti, i
aquell interès tan negre que surt
i que infecta:
estrictament de partit.

VOTARÉ SÍ,el primer d'octubre #referèndum1O
a la memòria de l'avi,
que va anar a fer la guerra d’Espanya
per la vida republicana.
VOTARÉ SÍ pels meus pares, als qui la guerra reclogué
i va tallar les ales.
VOTARÉ SÍ pels meus fills, germanes, amics; per mi.
VOTARÉ SÍ,
a l'engròs més ple de
goig immens,
d'amor, per veure
NET, JUST 
I LLIURE EL MEU POBLE.







dilluns, 17 de juliol de 2017

I PER AIXÒ EM DOL


Me'n ressento encara
De l’estrebada
Infligida a la meva espatlla,
Lumbars,
A la meva entera carcassa,
Dimarts passat,
En procés medicodiscrecional,
Al Mar,
De xuclar-me fetge,
En 2 tandes,
Per ullar d’estalviar-me
De prendre’n medicació
(ja que tiro bé).
Fa 5 anys no em va doldre tant, la biòpsia,
Ni de bon tros.
Possible
Raó
Explicativa:
La tona de cortisona que em veia obligada a xutar-me,
Dia a dia, i de seguida, aleshores,
En ple combat contra el MEU 
mal
Autoimmune.
Ara cavalco del tot a pèl
De la meva poquesa física i etèria: mental
Autèntica
Que és
—per què no?—
Pura, nua
Grandesa.
Bon dia,
Sóc jo.
(PS. I PER AIXÒ EM DOL.)



divendres, 7 de juliol de 2017

U d'octubre



Ostenteu la vànova!

el domàs
la insígnia al balcó
Que és temps d'il·lusió
d'alegria
d'afany de justícia
de regeneració;
de comiat de l'etern
malgovern;
de l’encaix
la besada
plaent
de ruta
pautada
diàfana
clara
fermesa
i gatzara
deler
Que apunta
conjunta
sencera
tossuda
directa
que emmena a
la terra

lliure
.