dilluns, 31 d’agost de 2015

cinefilonostàlgia




Quin salt de cor!

quan se t’atura el cursor del TEMPS
i et comença a rebobinar amb ànsia
a saber tu...
de pura endreça,
i tan bon punt t'arriba a la pensa
un flash de 27 llunes anuals
enrere,
com l’entrega sencera
aquella...— de 40.
Són batzegades —tant sí com no
cinefilonostàlgiques

I avui,
al capdamunt de moon... estiu 2015,
voto per remanegar-los —dins d’ells, tots ells...—,
flashos a tall de vòltius
luminicoregeneradors,
en aquesta petitíssima —que no pas ínfima...
pel·lícula de vida
que també és vostra ;) 
de la qui 
aquí 
piula.


adéu adéu maifrend...



Ui, la mare
Que a prop que he estat de tocar
la inhumanitat freda
desengatjada
Aquella en què tots els colors del món
que t’han fet festa
es tornen gris fort
 negre
Tu te’m vas espolsar
a la més pura
ribotejada
brava
en fer-te nosa
Jo m’hi he vingut a enfrontar
Tu ni em recordes
ja
Et sóc nit ignota
en aquesta joiosa boirina
de lluna mel·líflua
que t’amara
ara
M’has esborrat del mapa
I
pel que a mi toca
He matat el drac
arrabassant-te
avui
per fi
un minut d’or:
el d’esgrimir-t’ho a la cara.

12/08/15




dimarts, 11 d’agost de 2015

la maleta





No sé si algun cop seré capaç de mostrar-te el punt 
de tan amunt
fins on t’estimo
nen
fill
i no només
atès que  no hi ha ni cap déu
antic
modern
etern
que el pugui abastar
sinó perquè te’m gires de cor i d’esquena
i fermes les tanques de la teva maleta vital
amb clau i candau
i no tens
 es veu
infinitèsima intenció d’obrir-me’n escletxa
i que hi pugui enviar
una mà
Només n’hi ha una
crec
No interferir més en aquest coi de maleta
obtusa
complexa
insegura
fèrria
meravellosa
teva
atès
també
que veig
que si friso per aferrar-m’hi se’m trenca la nansa
Si em vols
ja em saps
a prop
:O
Em busques