dimarts, 4 d’agost de 2009

"poema nostàlgic"



a la Ramis
[el periquito blau més eixerit que hi ha hagut mai.]

Eres la meva meravella,
la nostra, de tots,
i vas escapar-te volant,
fogosa,
només en veure un pany de llum
i d'aire pur
que entrava per la cuina.

Tu et devies perdre
en la meravella del pany de llum
pur, d'atzur,
difusa i lliure,
i nosaltres, enzes,
no vam pujar a buscar-te a temps
i empresonar-te,

i ara t'enyorarem sempre.

(2005)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada