diumenge, 25 de desembre del 2011

Un tal pany NADAL'11

com enguany
no l’haví-
em vist mai
Doblers bai-
xen preus pu-
Jesuset
esternu-
Delito-
sos pastors
Màgicreis
que vení-
eu d’Orient
On es tro-
ba la pro-
va del 9
desgovern?
Escatim
per nadal
i tot l’any
que la vi-
da és amor
és la pau
és la jo-
ia justí-
cia
és un clam
Sigues-hi
no exploteu
no robeu
no espolieu
els recur-
sos de Món
i de Nós
ase-Cats
prô ls de Tots
(és a dir
de tot nat
malsituat)
No enganyeu
amb dolçai-
na de plàs-
tic falòr-
nies fal·là-
cia global
demagò-
gica va-
na
ar-Risc-a-
da Cosi-
na bancà-
ria sacse-
ja i no pa-
ra que bès-
tia barjau-
la hecatom-
be d’abast
sideral...
Piiiip piiiiiiiiip.......
Una tal improvisada tirallonga exigeix de si mateixa d'ésser sense contemplacions interrupta perquè no pot evitar d'arribar a espetegar, triï la via que triï, a l’atzucac que caracteritza l’avinentesa històrica que imita.
MOLT
BONA ENTRADA
OFICIAL
AL NADAL
I GENUÏNA
AL SOLSTICI
D'HIVERN
2011



dissabte, 17 de desembre del 2011

els meus alumnes zíngars


Els meus alumnes zíngars,
que em són favorits,
tenen l’extraordinària
qualitat
d’enviar-se a si mateixos
a rodar,
del-dalt-
a-baix,
just havent assolit el cim.
D’això deu ve-
nir,
vols-t'hi jugar,

que m’hi avinc.



divendres, 16 de desembre del 2011

La cara més dura o més blana a la caixa (de)colorada



A i quin pal
Dormo mal
Quin tou d’anys
Navegant.

I me n’adono
Que el que passa
És que la immediatesa
Concreta
Se li fa blana i opaca
—a un—,
I la virtual,
Translúcida i extensa,
Galàxia blava
Cosmologicosideral.

I tu
T’afigures
La lluna
En un cove
De vímet,
Que un dia creix
I
O
Explota
I t’impressiona tota,
Calidoscòpicament,
I a l’altre dia
Respira

Fa figa.





dissabte, 3 de desembre del 2011

les vambes blanques



Quin dia aprendré a retenir-te,
Cop de Fel o Biliosa Ira
i no deixar-me endur per tu,
immergida en el pou
fondo i negre
del retret i de l’enveja
allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui
el bon fer
que sempre t’omple cara enfora
i que a mi em manca,
germana,
i tan conscient que n’és ma mare,
dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat
a can Llençat
una i una altra vegada
les vambes blanques?