dimarts, 26 de gener del 2010

Iogar el Quotidià



Estira bé el muscle

i concentra el neguit,
amic,
les branques s’enlairen
i albiren el cim
de l’oblit.

Per quines històries
polítiques mòmies
obvien la franja
del mig?,
sospires,
I et centres en l’arbre:
cireres primeres
ben fresques i belles
s’enfilen al cel,
mel,

I el quilometratge
si en fas ja 50
i l’escaig més o menys,
mussoles de sola
i els fills quina joia
són 2 i no 3?,
exemple,

La feina mileura,
que alegra i enerva,
i t’hi llança en picat,
a baix,

La cobra al biaix,
la fas i t’esperes
—lumbàlgia, no miris...—,
un quatre com bada,
t’aplanes de panxa
i hi escoles el cuc,
mut,
que llisca festuc,

Oi quina alegria
hi havia al teu rostre
quan deia la vida
la vull per a mi,
sí,
Repasses carbassa
la rauxa, la calma,
mirant-me,
que jo et tinc a tu,
pur,

I dreces la gata,
que miola, s’enrosca,
peus plans i t’enxarpa,
piràmide a l’alça,

i t’arrapa a peu dret,
cert,


a l’hora del te.


dilluns, 18 de gener del 2010

fogots



Madura Calidesa
o Dràstica Mesura,

Rampell ardent
de Poca-pausa
que et sobta a improvisada ultrança
Al metro, al tramvia, a l’aula

O en l’antic tàlem,
en rica i convulsa dansa,

O perdut en proves i primes actes,
ampul·losament vastes,
en pura letàrgia esparsa
de rutina renovada.

Que es llança tot d’una al teu cos
i l’amara
com energètic doll de llot
o bella màscara,

en si ja clàssica
i vitaminada,

de melmelada.

dilluns, 11 de gener del 2010

electra-dorment


I tant hi fa la puresa
agresta i clara, diamantina,
urbana que encara t’amara,
Electra-dorment,

Un fred humit, gebrat,
s’immiscia al plec de dins
de la teva geniva,
I aquella cara pètria
que d’antic et fitava
amb innocència
i nitidesa,
i que se’t feia meravella
i esperança,
aparenta ser amable
i t’ensenya dentetes
gèlides

mentre aprèn a cuinar un fricandó
(oi que bo...)
de la nova recepta que ostenta.

I els dies no passen.
I es desfibren les cabòries
teixides al fus virtuós,
Electra-dorment,
expert i destre,
i vell,
que filava sol
i com una seda
freda,

I se t’hi adormia el peu.


dimarts, 5 de gener del 2010

Vejam el Nou Any


,
punyetera migranya,
Carallarga
Capsigranya
que m’agafa de passada,
i la lumbàlgia
i mal de gola.

I força son
deixada a deure
d’anys d’afanys,
I dies
d’embranzides mal païdes
i aspirines,
de sàlvia difosa
i coldina.

La intenció era acudir
de nou
aquí
a poemar-hi el Passat,
que és monstre de 3 caps
—Geri-ó-net... abrivat—
antic i present,
que seu a la medul·la,
o al hara ocult
d’un,

I fer-hi afluir,
amb cert retard
però al caliu
i amb delit,
l’Home del Nas...
partit X 1000.

Però no puc:
«No em fila
qui enfila
amb niciesa
o per lleure
at The Wall»,
diu,
i avia tot digne,

I no hi ha sintonia
als 6 ítems
que em cal
—fundacionals—
nuar per niar:
l’agència i la faixa,
les obres, la pasta,
les claus i i la traça,

Sols em resta
la Consciència Interna
arrauxada,
rabiüda
i faluga:

a)
De mal d’esquena a balquena
i la punta de mala llet
(ai uix!...
a qui se li acut començar
a poetar
amb un renec!?),

i b)
Del deler,
atàvic i juganer,
però ben cert
i sincer
de voler per tothom
—ja virtual ja real—
un RE... (eeeei... : Orientat)
sorprenent i agradós,

i un
més que joiós
Nou Any.

[el dedico en especial a l'Anna M. Villalonga i en Manel Mora, amb amor]