dimecres, 29 de desembre del 2010

A la vora de la via


A la vora de la via

s’hi congrien energies,
Katiusques, botes fines
Sabatetes de taló.
Xerriquen les rodes
Retrunyen, a fora,
s’engrimpa, qui espera,
a l’espai sideral:
Mart
Tram
Llum
Bram

Si miro a baix,
m'acuden les pedres moleres
al cap
i amb una menuda rateta
Si arriba, metòdic el tren,
tant sí com no, ineluctable,
em sotja l’eslava heroïna,
romàntica Karenina
de voluptuosa vida,
la mort en un sot.

Tota foc.

dilluns, 27 de desembre del 2010

i el Temps (haiku)





I el Temps βa-i-passa
fent salts de geganta,
se t’ha cruspit,
Segon.


L. Estruch, desembre'10


dissabte, 25 de desembre del 2010

PREC nadalenc


MOLT BON NADAL,
Companys.

Que la nova lluna Φ endecasil·làbica
del 2011
ens depari patriòtica força
col·lectiva:
coratge
per aturar l’espoli,
 i embranzida
per impulsar la llengua,
en la catalana via,

justícia social,
I a cadascun (o una), amor,
salut
i una llarga
i fructífera

vida.


diumenge, 19 de desembre del 2010

nadal


imatge: Barcelona, Portal de l'Àngel.

...Que nítidament

 que contrasten,
la broma freda i la lluna blanca
amb l'estentòria i vàcua

lluminària
 oficialment destinada

i urbana
al nadal!

(esbós nadalenc dedicat a l'Anna M. Villalonga, l'"Assaig de poema" de la qual me l'ha inspirat) 

dilluns, 13 de desembre del 2010

dia a dia DIA2


pintura: Miranda i la Tempestat, W. Waterhouse, 1916.
 No et cal fer res,
no és tan terrible,
que ultrapassi la mesura
humana habitual,
O que excel·leixi en una traça
esbiaixada, insegura, vulgar
abrupta, impetuosa, instintiva
distreta,
lliure.

Simplement deixa’t portar
pel vaivé de l’onada
repetida, remorosa,
grisenca o pebrada,
quotidiana,

que amara i esquitxa 
o ennuega i a voltes ofega
les fèmines neules com tu.

Mantén ferm, això sí,
ten-lo en compte,
l’esguard al timó.

Ni hi re-filis
d’esquitllentes
vejats si s’acosta una barca.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Meravella al País dels Alisis

Formacions
Ocasions
Ovacions
Induccions
Evasions
Extorsions

Eleccions:
L'alegri-
a dreta-
na ha fet cim
xarota-
na, amb discurs
de dolçai-
na més và
cua, al País...

Merave-
lla nostra-
da, Els Ocells
ben comptats
apamats
separats
de-pen-dents
disgregats
en romàn-
tica gà-
bia, ben quiets

Que coman-
da un Somriu-
re Fanfàr-
ria O la Glò-
ria O la Fa-
ma al nou llit,

Enllustreu,
raspallets
a la car-
ta, o canvieu
rabentment
gallets vells;
no cal tac-
te, no valen:
Mediàti-
ca ultrança.

I sens més,
Esperem,
'baix del tot,
Electors
decebuts
astorats
capficats
desolats,

Ascendits
desnonats
rebaixats
vencedors
gallejats,
Polítics
al cas,

Que,
dispersos
en virulen-
ta mar brava, o en l’èpica
quotidiana més alta,

Ens torneu
el país
benanant
productiu
rialler
sobirà
‘fortunat
in-de-pen-dent i lliure
triomfant

que sabem
i creiem
que tenim
i volem
o exigim
i somniem
i insistim

a somniar
per al demà.

‘Cí un meu desig
col·lectiu
per a enguany,
del Nadal,

i 2011,
el nou any.

Lurdes Estruch, Nadal'10