HEURA’94, 15Ab
A dintre
els teus rulls
llargs
bruns
Els pòmuls
en punta
Ulls negres
ametlles
La boca
petita
que traça (no es passa
ni a traques...)
meitats de somriure
breu
sovint sovint
mut
tancat molt
endintre;
A dintre,
dic,
de tu,
enyoro
la nina
fa
da
da
ei
xe
ri
da
xe
ri
da
pallassa
bruixeta,
Una
i Versa:
Heura
Heura
—que a cops
es despista
'ava'
i admira
una mica
'ava'
sa mare.
Avui fas 20 anys,
Prinsa,
Ja no et sóc a temps:
t’esquitlles
(...com
traves ma panxa, oh dama Recança)
Però saps
Em sembla que queda
encara
amagada al
racó més al fons, antiga butxaca
una engruna de màgia
les presses,
quedem:
Vejam si trobem
la dita tendresa;
m’expliques les penes
t’explico
repassem-nos greuges
se’n vagin de tendes.
T’estimo,
T’estimo,
meva
nena
nena
'vint-a
nyera':
Heura