divendres, 15 d’abril del 2016

SINERGIA - Heura'22


Heura
Nina
Prinsa
Els teus ulls són
els meus
aquí, en un tímid
respir
de pell
de lli
El cosset que somia
acoblat
La vida hi
glatia
tèbia
tendra
de seda
en petit
embolcall de
cotó
Blau
Fi
Rodó
En sabia tan poc! i en summa tant...
de tu
que si et movia un
xic
o bri
d’aquí
—dècima de segon, a mig sospir de la imatge—
et perdia en minúscul
ensurt:
despertaves, i escampa la
màgia
Fada
clara, que
assalta
potser en abrandada
complanta
...Tant a la brava
com ara
Nena
Heura
Prinsa
Vint-i-dosena entrada
Que a cops he de reconcentrar-me per repescar-te
l’aire, Vida, la sintonia
aquella que, amb un mes o dos
de decalatge —aquí, a la imatge— et
prenia: delícia inserida, remor, ni pesa una mica... a mi
dins
meu.
Tresor, de
cor


Amb un gran escreix
d’amor
Desitjo que tinguis un gran
Feliç
Gojós
Introit
tan teus
a aquests
22