dimecres, 27 de desembre del 2017

21D #rondalla

imatge: http://ilubuc.com/ona-caussa/
Els voltors fàctics, erissats pel rebombori del Temps, van engrapar la taronja i aviaren l'àguila.
Si bé entropessaren,
les ales esbalandrades
i a bec
ple, amb la murada

pètria
del po-
ble gal.

LLETRA A JUNQUERAS, SÁNCHEZ, FORN, CUIXART


Ara que la natura es colga
en clot d’adob d’or
i que el model de Nadal sembla nu,
cru, hivernal,
aboco el meu cor i la pensa
a la suprema injustícia que us ha colpit:
Junqueras, Sánchez, Forn, Cuixart;
costumari legal reglat,
democràticament triat
de la meva terra,
i un groc esperó d’energètic foc
em regira i enerva,
i no noto el tòpic neguit punyent
nadalenc,
sinó la flagrant morbidesa de
l’emperador nu,
i la certesa clara de la raó
que ens empara
i que us traurà tots ─i el país─
de la presó.
SANT ESTEVE’17





dimarts, 21 de novembre del 2017

La Parca




─Fa mig esglai que caigui (🙄DEP) el qui etzibà fa 2 dies (amb una altivesa pinxesca...): "Asprívola, l'esclatarada en caure" a la Independència ─digué Na Karma.
─Oh sí oh sí... ─féu Na Parquita. I anà teixint... teixint.
FI






divendres, 10 de novembre del 2017

POEMA GÒTIC (i REPUBLICÀ)


Què tal, avi?
Sorrut, esquerp, malagradós sovint,
I amb el cor tan gran com un temple.
Com va?
Avui, que toca, et vinc a veure i et porto una nova:
Vencerem els qui et llançaren a la guerra d'Espanya,
Els comprimirem, premuts, ben fort, al cul més del fons del contenidor de la nostra
història.
A cops se'ns fa fosc l'atzucac,
Hi ha engarjolaments, talls de llum: desconcerts;
atzagaiades diverses o vàries nefastes,
Però som tossuts i antics,
I et dic,
Per aquests X de
Dits de senderi que tinc,
Que esclatarem de ple:
L'obtindrem,
Ens hi situarem,
I la conrearem:
Republicana terra catalana
Per sempre i de seguida,
Ara.
Petons a milions, avi (i iaia)

Sant Jaume-Tots Sants 2017.


VISCA LA TERRA



ELLA també s'hi aplega
brillant i forta,
PLENA
per la llibertat del govern
del meu poble.


dilluns, 4 de setembre del 2017

MOT


Cops en què et dol,
com en sotrac
profund
punyent,
sec;
com en glopet
d’avern;
a tall de tret,
i de coïssor,
la melangia,
la solitud.
Sort que t’escric i em reconforta
un aire,
MOT.


dimecres, 30 d’agost del 2017

NU (Cala Estreta, III)



La roca rodona
La sorra molla
Rossa
Que m’omple
L’aranya 
Que esclata a
L’aigua
L’ESTRETA
més ampla


dimarts, 22 d’agost del 2017

APUNT DE DIA - rondalla



Aigua de plata
Quan el matí,
o Aurora de Nacre,
esfilagarseja de mandra
I estira els seus dits
llargs, prims
en am-
ple angle,
les ungles daurades
gratant-se el melic
al cel: 
Rovell
de sol,
Quin ou! penjant
al fi-
nestral.
Teló teatral:
 APUNT
DE DIA

 

diumenge, 20 d’agost del 2017

EL MAR - plany



EL MAR
Testimoni en aparença impassible de civilitzacions
que bressola a cops d'onada de regularitat secular:
la primigènia pau
MEDITERRÀNIA
Que t'afigures aliena
a la sempiterna acarnissamenta
entre els pobles
la qual aguaites,
estupefacta,
des de l'origen del temps.
O, MAR!
Contemplant com els homes i dones de déu
─que són els d'A PEU,
moren  
o reben la més absoluta i equitativa
estocada vital,
a destemps i en va,
per culpa dels interessos espuris
de capitostos que manen al món, i de governs
nefands i
abjectes: de
CRIMINALS