dilluns, 1 de maig de 2017

PAU



L’autèntica mesura de les coses és la fermesa
calma
amb què plantares
un dia
les margarides,
Mèlia,
MARE,
i si te’n demano i no et reca i escau, me’n talles
un ram.
M’agradaria la tira, ho desitjo tant!
si m’insuflaves la traça d’aquesta
PAU

divendres, 24 de març de 2017

dissabte, 14 de gener de 2017

Al meu amic Manel Mora




Sociolingüística 2000-2001
El pati de Lletres
Examen gener
Capvespre, i un plàcid
Sarcàstic ocell,
Manel, que ens deia,
a cau d’orella,
el que havia caigut
cauria, manual personal,
els temes que estàvem a punt
d’escometre. Recordo com si fos
ara trobant-te, a tu, i a l’Anna,
entre aules, i fent-la petar.
Després vas haver de marxar. I
fins a encetar l’etapa virtual,
la xarxa, de vida social,
aquesta, i en plena contesa
d’efervescència poètica, que
no ens vam tornar
a trobar. L’atzar en la viva poesia, l’atzar
en la xarxa
twitteriana: Recordo
com si fos ara un cop, discurs de nadal,
cap d’any, piulant a l’ensems, tots dos,
si tu, si jo, rajant del discurs
reial, presidencial.
L’etapa cupaire: trobant-nos en actes d’inici
campanya, o final; aquella assemblea, Cotxeres,
Municipalitats. L’atzar que hi fossis, un premi real, l’esclat. 
El teu somriure, un punt
càustic, i savi i atàvic, serè; proper, i
tendre, molt tendre. La teva
passió, argumentada i crítica.
Il·lusionada.
Sé que aquestes coses passen,
Sé que la vida ja ho té, això,
La doble cara: l’eternitat,
Però el buit que tu deixes en l’aparença és enorme:
Tan gran, profund, com la petja que inscrivies, al teu dia a dia,
en la nostra existència.
Adéu, Manel;
antic
i nou
amic, adéu
I fins a sempre.