A la meva filla
Demanaves ansiosa per Venus,Eneas i Július Anquises
o sa mare,
la fonedissa Creüsa
—¿la qual... no fou, sí mateix, jeisoniana, Heura?—
ahir nit
I a mi em ressorgia,
excitada i sol·lícita,
un triple delit:
1. Bressolar-te de nou
al vaivé dels les nimfes i herois
i la nau que fugia de Troia,
2. Renovar-hi, entre fils:
“Quants llibres respiren a dins de l’eneida
i en qui edità l'Hermes, emissari de l’odissea,
o bé, com s’ho manega Afrodita
o He-le-na-la-be-lla
per fer-se amb París? ...”
la marca d'Ulisses, l'euricleana petja,
i 3. Aplegar d’una revolada
la mitològica (o a-fortunada)
cartilla
i confegir-hi una tan planera pín-do-la,
màgica,
saborosa,
concentrada
i rodona,
que arribi a complaure,
de totes botades,
els excelsos déus.