dijous, 28 de novembre del 2013

—Hola, Gens.




"Si prens paciència en sobrevenir-te la ira, t'estalviaràs cent dies de tristesa" 

—Hola, Gens.

Som oli bullent,
oi avi?
oi fill?
(què dic ara bullent... de pur calent!),
i a la que hi va espurnall d’aigua
així t’estimo, t’atonyino
comença a esquitxar
a tort i a dret
i crema
a dreta
i esquerra,
a balquena,
la sang
la templa
la galta de l’altre
aquell vespre
tempesta.

Tu no aplicaves esmena, avi,
potser no en sabies
(o una altra feina tenies...)
i qui ho intenta a consciència,
la qui es presenta,
a la que més s’hi esmerça
(i tu, fill, el rei del nit...!; tal com t’ho dic)
més l’espifia...

o així li sembla :(




divendres, 15 de novembre del 2013

Com vespreja -impromptu tardo-tardoral.




Com vespreja
sense reble
I són les 6!

Avui ha ascendit el teló,
Tant sí
Com no,
de la segona remesa,
tardo-tardorenca;
no la fogosa primera,
que emanava
dionisíaca
maduresa,
sinó aquesta:
Que entra afilada
com un ganivet;
Finíssima,
Freda.

Au :(
Inaugurada queda.





dilluns, 11 de novembre del 2013

el tou d'un gelat -record


                                     Pujant carrer Marina; a l'esquerra, Sagrada Família.                                                                 


                                   [a C. A.]
Passar amb embranzida ascendint-ne
el carrer de la Indústria amb bus,
Company, d’abans,
i tot senceret el xamfrà
(l’estaig del carrer 2 de Maig),
em fa venir al cap i a aquest clos
tan recòndit del ventre, al cor
i al plexe, aquell dia que vam
anar al cine Sagrada Família
(per una de l’Àgatha Christie
a Egipte) i sortint-ne, tant sí,
com no, això: et va caure sencera,
per terra, la bola, tota ella
que immensa
de dalt
d’un gelat.