dilluns, 31 de maig del 2010

meditació subliminal una ½ tarda colgada de feina


Per què
segons com
costa tant d’entendre
el que és més simple?


(«Que si tota la culpa és teva,
Expectativa!
o teva!,
exuberant imaginació,
Fantasia...»)


Tan sols quedo en pau
amb tu
i amb l’entorn,
si m’acut,
lluenta i oportuna
a la memòria


la innòcua, verge i polida dita
«Viu i deixa viure...»
O,
ras i curt:


«Sigues lliure».


dimecres, 26 de maig del 2010

"ets com au..."


Ets com au
carronyera
a l’aguait
o a l’espera
d’assalt
sense treva,
si escau
o espurneja
un "no-sé"
de part meva,
una poca destresa
o de traça,
en la brega
diària,

quotidiana.

El sarcasme
que injectes,
la ràbia
que és meva
i que esclata
vermella,
punyent i
sincera.
I esperes
dramà-
tica escena,
que em dol
i esparvera,

Al final
mal que mal
remeiera.

O...
És el bo
o el dolent
És l’infern
o bé el cel
És el mal
o bé el bé,
Com el negre
o el blanc,
també fosc
i abismal,

tan perversa
d’excelsa com era
la brega.

Concloent:
És l’etern
i present
Maniqueu
del no-Res
o del Tot,


del ben bé
tot el que és,

Un cop t’ha quedat
ben girat,
l’ex,
del revés,
de graus 180 en el cercle
(o més),

una o dues dècades
després.

dissabte, 22 de maig del 2010

"Sotto le Stelle del Jazz" (PAOLO CONTE). traducció al català


Sota l'estrella del jazz

Alguns conceben el jazz
com etèria argenteria,
lladres d’estrelles del jazz,
nosaltres érem així,
així érem, així.

Uns consideren el jazz
massa corbates errades,
Tot de nois-simis del jazz,
així érem nosaltres,
així érem, així.

Sota l'estrella del jazz,
però, quantes nits passades,
Marisa, desvetlla’m, abraça’m,
quin somni intensíssim...

Les dones odiaven el jazz,
ningú en coneix el motiu,

dad-darara-da-di-dud-dadara-dad...

Sota l'estrella del jazz
un home-simiesc camina,
o potser balla, qui sap,

dud-dad-dada-du-da-dud-dad-dada-du-da...

Dos mil enigmes en jazz,
aah..., i no en comprenc el motiu,
en un temps d’instants
enig-místics, i setmanes,

Sota la lluna del jazz...
dad-dad-di-dad-dada...
 
"Sotto le stelle del jazz
 
Certi capivano il jazz
largenteria spariva
ladri di stelle e di jazz
cos eravamo noi, cos eravamo noi

Pochi capivano il jazz
troppe cravatte sbagliate
ragazzi-scimmia del jazz
cos eravamo noi, cos eravamo noi

Sotto le stelle del jazz,
ma quanta notte passata
Marisa, svegliami, abbracciami
stato un sogno fortissimo

Le donne odiavano il jazz
non si capisce il motivo


du-dad-du-dad

Sotto le stelle del jazz
un uomo-scimmia cammina,
o forse balla, chiss

du-dad-du-dad

Duemila enigmi nel jazz
ah, non si capisce il motivo
nel tempo fatto di attimi
e settimane enigmistiche

Sotto la luna del jazz"

diumenge, 16 de maig del 2010

crema la primavera


Crema la primavera i omple el camp.
1000 tons rosats t’amanyaguen al ras,
prat. Rellisca un cuc, papallona sorda,
com voles. Les flors són liles, groc, roges.

El riu baixa ple. 2 ànecs que hi nien
cloquegen, s’exclamen, virolats artistes
en va. Extasien la gent que rondeja
pel pont en frenètica pausa. O brega.

“Canvio paraigua nou color malva
que s’encalla i vestit de núvia salmó”,
quina por, amb sabates de taló.

És la vida que serpenteja en cicles,
estimes. Grisos titans gratant l’aire
i de fons la mar brava, ara. La res urbana.