divendres, 23 de juliol del 2010

morfeu

imatge: detall de "Morfeu i Isis", Pierre-Narcisse Guerin (1774-1833)

10.000 toxines em teclegen
a la cara,

M’a-tenallen com amb pinces
la templa dreta
o l’esquerra
I noto un grinyol sostingut
de frontisses
a la paret que batega i que s’obre
sencera:
antic teló de fons de la meva ment.

—On eres,
Hipnòtic Morfeu,
la nit passada,
del tot absent
de la cambra
... de qui parla?

—Mira el Veneri dia,
pletòric de boira
i brogit
que s’ha alçat
un tal ens com avui,
i que m’espera
amb candeletes de cera,


sense treva.

dimecres, 14 de juliol del 2010

eren com unes escombres


Eren com unes escombres
que arrosseguessin les ombres,

Els 2
mots
o paraules insidioses
brollats a pressió d’unes boques,
la teva i la meva, per exemple,
la nostra o la vostra, les postres,
la d’ella.

Sort de la flonja capçada
de 8 o 10 plàtans
i acàcies,
solcant la vorera,
o xicrandes,
en verda, ufanosa fal·lera
que estampa el carrer.

L’aire hi penetra,
flirteja amb mil fulles
que alternen tan fresques,
bressolen flors blanques,
i grogues,
o espremen les ínfimes boles
de pol·len.

Quina polseguera.
Una papallona translúcida,
petita, cremosa
puja per atzar al balcó

a pessigollejar-me el peu.

dijous, 8 de juliol del 2010

full acabat d'arrencar de vulgaríssima bitàcola quotidiana


a-pa, plego...

Ara me n’aniré caminant a casa de l’altre
a tornar una clau equivocada,
a menjar un tros de mos
I,
en acabat,
a regirar l'agenda
per si,
vist el pintor,
hi noto encara una engruna de temps
per apropar-me a la platja amb la bici,
I difuminar, en la mar salada,
un fort bri de desconcert que m’aclapara

i aquesta calitja opaca.