dimecres, 22 de juliol de 2015

fabulant





Una vegada hi havia un Amor taaaaaaaan… fort
Que va donar doble cabriola en ple vol
I va clavar les potetes en sòl llunyà
Verd
Nou
De tardor.
Com que era un Amor taaaaaaaaaaaaaaan fort
Brillant
Roig
Blau
Ooriginaaaaaaaal... 
Generava de si mateix una saba amb la qual pintava, garlava, cantava, menjava;
i necessitava mooooooolt d'aire... i traça i alta
Carpa.
Com que era un Amor taaaaaan… fort
Brillant
Roig
Blau
Originaaaaaal…
Es va demostrar de seguida entelèctic… ignot, extraterrestre 
Impossible de pura necessitat.
I un dia algú va passar per ‘llà i va pensar: coi... d’Això... 
Quina nosa
Li va clavar una rabiosa patada… 
—Vull dir una guitza... diríem… —
i se li va desinflar.
FI






dilluns, 20 de juliol de 2015

laudatio





LAUDATIO
Alegrem-nos-en!!!
O déu
del sol
naixent
De la felicitat dels altres.

ID EST
Ni mai la duplicitat l'endevinis extrema: pel davant
i pel darrere.