dilluns, 10 de gener de 2011

gener

@22

Es respira divers,
de gener un capvespre,
que no fou la remor
2010-desembre.

L’aire és petri, ara,
febril i gebrada
la calma,
i ensenya les urpes.

Una hi llisca veloç i poruga:
Li plauria recloure’s al niu,
amb l’èbria experiència final
a l’escorrialla de l’exhaust...
passat any.

La puresa fèrria i grisa,
germinal,
del gener de 2011
m'intimida i corglaça
a bastança.

O massa.





16 comentaris:

  1. "Germinal" vol ser una referència a Zola pel que fa a la grisor i a la brutícia de la gran i despiatada urbs?
    Carai, et veig poc animada. Vinga, amunt! Que el poema ben bé que llisca.

    ResponElimina
  2. A cada pas morim.
    A cada pas naixem.
    Sóc! Diu el crit silenciós de la nit.

    ResponElimina
  3. Després de la tempesta...la calma, sabent que la calma és la mare de la tempesta... i així anar fent... ja vindrà la primavera, de fet, s'endevina molt tímidament al matí quan el sol s'escarassa per sortir, cada dia, un xic més aviat.
    M'encanta la segona estrofa. Encara et queda cava del cap d'any?

    ResponElimina
  4. Bon dia carinyo, ànims que vidrà l'istiu i la calor i el sol..... tenim que quedar per fer un cafetò i unes rises. Petonet.
    Mercè

    ResponElimina
  5. preciòs, endormiscat,
    s'estira aquest dissabte.
    Queden el ùltims cridaners
    en la nit sense història
    sota para-sols oberts
    com inútils poncelles
    rera taules rodones
    curulles de drings.
    i estufes que donen calor
    tot esperant la primavera,
    que en un no rès la tindrem aqui!!
    Lurdes que els dies ja son mès llarcs..

    ResponElimina
  6. Més que poc animada, o a més de poc animada, tal com diu l'Anna, et trobo també amb cert enuig, no acabo d'esbrinar per què, però em dona la impressió que amb certa mamera de tu mateixa.
    Ara bé, almenys tu te'ns la sort d'alliberar ràbia mit...jançant la poesia i fer-ni art.
    Comparteixo molt els sentiments que hi ha o que jo interpreto que hi ha en el poema. Amb el teu permís me'l faig meu i me'l guardo.
    Una forta abraçada i que tot millori!

    ResponElimina
  7. A vegades s’apaguen les dolces llums que alegren els dies, tanmateix però , gràcies al teu art la tristor que descrius té un encant harmònic que segur t’ha d’ajudar a remuntar el neguit. Ànim estimada Lurdes!

    ResponElimina
  8. Hola, Lurdes, potser perquè no estic en un bon moment m'acosto al poema... Se m'està fent difícil, aquest gener...només que les urpes me les passaria per mi mateixa...

    Molt bonic, íntim i sentit... felicitats, Lurdes per com llisquen els sentiments....
    Petonets!

    ResponElimina
  9. Anna, no, res a veure amb Zola (vaig fer malament de deixar-ho en majúscules). vol dir simplement el germen del nou any. és com si apuntés un gran engendre corpulent i pur i fort, i tots ens hi haguéssim d'afrontar nus, sense disfresses. (la disfressa correspon a l'entorn i al tot de vivències que ens han anat conformant en el transcurs del 2010 i que donen sentit a la nostra vida.)
    un tal aire és el que respirava una servidora ahir vespre en tornar a peu cap a casa (fotos).

    ResponElimina
  10. però cap mal rotllo, e? : només és que un tal ambient em feia respecte. (el fred pelava una mica com un ganivet.)
    I sí, Joan, ben segur que hi contribueix el fet que un camini de nit, embolcallat en la foscor, per fer aflorar els tals sentiments. almenys a mi. el negre era més nítidament, glaçadament negre (que a novembre i desembre). fins i tot a bcn. (almenys per a mi.)

    ResponElimina
  11. moltes gràcies, Pep! (crec que arreglaré el final.)
    la 3a estrofa no té res a veure amb la festa del cap d'any com a tal.
    quan dic "èbria experiència", "escorrialla de l'exhaust final d'any" em refereixo a l'embalum de vivències que cadascun de nosaltres ja portem i que ens han anat forjant emotivament. cap als mesos d'octubre novembre i desembre un ja ha viscut força al llarg de l'any, tot li està una mica de tornada. jo ahir vaig "sentir" que l'aire, l'ambient natural que ens envolta s'hi encomana, vés a saber si d'un gran estat anímic global que hi dipositem entre tots plegats.
    el d'ara és pur i fred. l'hem d'omplir de veritats i disfresses noves... i 'nar-hi 'nant.

    ResponElimina
  12. Sí, Mercè! a'viam quan tornem a quedar, allà a la pl. real o per dinar, o a la casa d'algú. i riem, home... tanta feinada i tantes fantasmes...

    ResponElimina
  13. que reconfortant, Mercè Trias! : però tu pintes un dissabte tarda o diumenge matí, a la terrasseta d'un bar, o mirant el mar i amb el sol fent-te la moixaina, allà a la platja.
    el meu correspon a un dilluns vespre quan un torna cansat cap a casa. del tot nuament de dins estant, i sense aixopluc... immediat.

    ResponElimina
  14. moltes gràcies, Jordi Canals! :
    sí, ahir em va anar rebé de fer-lo: apuntant per allà al mig del carrer 4 mots i fent les fotos. i després a casa, de pet a l'ordinador.
    (tenia 2 classes per organitzar, però. les 1es, que ja es etnen per mà; si bé feina benfeta no vol destorb... i vaig acabar a les 2!)

    ResponElimina
  15. moltes gràcies, Teresa, per la solidaritat i l'afalac.
    a mi el que em passa a partir de "ja" és que m'hauré d'organitzar com la millor pq si no no donaré a l'abast.
    pq les "urpes" cap a tu? si ets un sol... (de debò: si et puc ajudar en alguna cosa, ja ho saps...!)

    ResponElimina
  16. moltes gràcies, Pau!
    no ben clarament un enuig, com he dit. sinó l'impacte del nou any que avança amb tota la puresa del neòfit i amb tota la força concentrada... a punt d'anar-se repartint mica a mica, e el dia a dia i al llarg del 2011.
    la fredor i la foscor, en el camí tornant cap a casa, m'ho van suggerir. per això hi vaig adjuntar les fotos. (igual la fredor tb té a veure amb la mena d'embast --per dir-ho finament-- arquitectònic de l'@22. potser tb...)

    ResponElimina