dimarts, 4 de gener de 2011

els Reis d’Orient

imatge antiga dels tres Reis, a emilicasademont.blogspot.com

Ep, amics!
Que us heu portat bé?

Si passen els Reis!
(o això diuen...)

Aquells Qui de nens
delitàvem
al llit,
Que farcien
d’estels i alegri-
a l’espai sideral,
emplenant forats negres
o’ls, altra-mentats,
abismes mentals;
Que venien.

Si bé enguany pinta cru.
Ens has despertat,
vell Esglai
tan sobtat
que angunieges...
I ens has fet notar,
eterns infants dels humans,
tots a l'una,

Que no hi ha veraVeritat,
si, 
no,
l’autèntica prea
de l’altre i nostrada;
Que els reis dats
(o impostats), s
obirana
enganyifa
o
fal·làcia, i
que l’or és carbó.

Lurdes Estruch, gener'11



27 comentaris:

  1. M'encanta Jordi Savall.
    La teva poesía m'agrada molt, m'ha fet tornar a la inocència de la infancia, d'aquelles nits de reis sense dormir, esperant amb anel , que es fes de dia, i hara, que n'hes de diferent, ho has ven clavat,amb les teves sabies paraules,cada any quan
    veig pasar els reis, i els nens els criden, se'm omplen els ulls de llagrimes, com si volgues tornar enrera,tot i que la meva imfancia va ser mol triste.
    Perdona, no volia fer-ho tan llarc.
    Bon any.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Anònim! : sí que eren nits memorables, un no dormia o dormia a mitges, i a l'endemà... igual hi havia poqueta cosa, però feia delit si era amorosa. (jo no oblidaré mai l'anar a mirar què hi havia en els balcons. a casa dels pares. els meus fills ho van continuar fent, i una de les últimes vegades... em recordo a mi mateixa fent a altes hores de la nit un treball de la facultat, anant a posar els reis, i brindant jo mateixa amb una copa de xampany que m'havia omplert del seu... consecutivament.)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Atticus! una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  4. Gràcies Lurdes per aquests suggestius reflexos d’un passat que, any rere any ,es van fent meravellosament perdurables per tots els que gaudim –grans i petits- d’aquesta celebració que curulla dies on s’han forjat un munt de pensaments il·lusionats.

    ResponElimina
  5. el meu fill no vol anar a rebre els reis, doncs aniré amb l'àvia, que encara li agrada

    ResponElimina
  6. gràcies a tu, Jordi! i tan de bo que aquesta il·lusió que emana la diada ens acompanyi sempre! (i per què? : deu ser part del misteri de la vida...)

    ResponElimina
  7. Pepe: perquè està convençut que s'ha fet gran, home, rei meu... Però no et deixis vèncer: vés-hi!

    ResponElimina
  8. Bona tarda Lurdes.... nit de reis, nit d'alegria inmensa o de pena profunda.... en aquells temps ja sabíen els Mags a qui anava destinat cada present: or, als rics....mirra amargant, als pobres.... incens, als somiatruites..
    Mercè Sanchis

    ResponElimina
  9. c. Mercè... sí que...! : jo ja he dit espontàniament que em quedava amb l'encens (per al menjador...).
    no... potser té a veure amb el fet d'estar arrelat a la terra (mirra), de l'elevació (encens), i del valor (or: ara que, quin materialisme, no?, però mira després els temples...), el nen de la mare.

    ResponElimina
  10. M'encanta i el trobo inspiradament rítmic. Tant de bo poguéssim conservar el sentiment màgic de la infantesa tota la vida. El meu germà i jo dormíem a la mateixa cambra i les nits de reis eren fantàstiques.
    Fantàstica la tria de Savall. Avui (cosa que ja et vaig dir que normalment no faig per manca de temps) m'he permès escoltar la música.
    Feliços Reis, estimada.

    ResponElimina
  11. e que hi va bé?
    no sabia quina posar-hi i estava voltant per la Carmina Burana antiga, per la follia de Corelli. i després em va sortir aq de Savall: hi trobo adient el film, la noia dibuixant o escrivint, la trona enmig de l'autopista, el parc i les fulles: tan coetani, i alhora la música ancestral. i tot tan perfectament afí... com en els Reis (d'Orient, oi...).
    una abraçada ben forta i bona festa!

    ResponElimina
  12. sta mooool b!!!! xD
    em rekordaa kuan eraa petit i esperava als reis.
    un petunass a tuthom!
    :)

    ResponElimina
  13. moltes gràcies, Anònim! a mi em ve ara quan els meus fills es despertaven, a casa l'àvia, amb un crit: els reis!!!! i corrien cap al balcó. un petó intens, i al dedins del tot la pessigolleta (com havent ultrapassat enrere enrere una dècada... o així.)

    ResponElimina
  14. Com ha dit algú, visca la màgia! Els nens s'il·lusionen amb poca cosa, i també depèn dels valors que mamen de petits... una altra cosa és la "societat de consum"; potser ara que pinten bastos seria el moment de tornar a allò que és autèntic. Petons!! (T'ho passo al blog, Lurdes!)
    Petonets i feliç dia de Reis per a tothom!
    Jo he demanat salut i alegria per gaudir-la. I molt d'amor a la vida...

    ResponElimina
  15. Sí, Anònim! : tot un artista, J.Savall.
    (Per bé que aquesta "folia" és del s.xv i Anònima! :
    no gens estrany, ja que l'art amb lletres grosses d'abans de la privacitat consumista contemporània era un bé col·lectiu, i la gran majoria d'artistes amb lletres grosses, anònims, i servidors d'un Hom, i en molts casos no fruïen d'un lloc destacat entre el mecenatge i a la cort.
    Amb la qual cosa, des d'aquest humil bloc poetat, i el dia de Reis de 2011, trenco una llança per tota la joglaria anònima medieval i moderna, i tb, pq no, contemporània.
    VISQUEN!!! (òbviamnt en el seu magistral ART.)

    ResponElimina
  16. Sí, Teresa! : jo tb he deixat nota en algun lloc que els infants el que volen d'un és senzillament que estigui per ells.
    i no hi ha millor dia simbòlic per fer-ne memòria que el dia de Reis. No és la quantitat i la qualitat material de les coses el que importa (bé que òbviament hi ha un imprescindible necessari i exigible per poder viure --un-- i créixer), sinó la seva qualitat emotiva: amorosa.
    molt bons Reis'11!

    ResponElimina
  17. M'agrada molt l'estructura que li dones als teus poemes, aquest i altres que he llegit. L'estructura és la que en la poesia actual li dona el ritme poètic.
    Per cert... sort que ja savia qui eren els reis sinó ....

    ResponElimina
  18. moltes gràcies, Juli, i molt bon any! (ia... de vegades els voldríem --aquests Reis, xD, no pas els altres!-- veritables.)

    ResponElimina
  19. Mira que ho vaig intentar vegades d'aguantar tota la nit despert, i alguns cops vaig poder aguantar fins altes hores de la matinada. Però no hi va haver manera... Em vaig sense poder saludar mai als reis d'orient... Amb la il·lusió que em feia fer-me amic de l'exòtic Baltasar.
    Espero que tots hagueu tingut unes bones festes, i el dilluns a sant tornar-hi que no ha estat res, i ens queda molt per fer, que pinten bastos.
    A l'igual que la majoria Lurdes, jo també t'agraeixo aquest viatge pel tunel del temps, per retornar-nos en aquell món a on tot era possible.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. moltes gràcies, Pau!
    sí que fa goig, de vegades, fer-ne memòria, els sentits, oi? : i més avui dia, que potser cal tirar mà de les vivències petites però intenses, de la germanor, ja que el món oficialment es torna abrupte o esquerp. difícil.
    una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  21. Està molt bé tenir ilusions,
    però no es pot viure d'ilusions.
    Algú les comercialitza i retabilitza.
    Són la base del màrqueting.

    ResponElimina
  22. Cada cosa al seu lloc, la màgia existeix però no és real. La fantasia està bé en el mon dels somnis. Afortunadament i/o malauradament ens fem adults, hi ha un despertar i un distingir, això és real, això imaginari... un mon millor pertany a la categoria del que és real, només ens n'hem de convencer. Potser l'or és carbó, però el carbó malgrat que brut és energia, per a que serveix l'or?
    Bonica reflexió la teva.

    ResponElimina
  23. Joan, ia, aquesta és la societat de consum. i d'il·lusions, no només està molt bé tenir-ne, sinó que és imprescindible (crec).
    així doncs, la qüestió és aplicar-hi bon sentit i mesura, i saber i poder contribuir que els infants valorin la senzillesa i l'autenticitat. i l'amor. abans que tenir molt i de tot el q és moda.

    ResponElimina
  24. moltes gràcies, Pep. de fet aq és un poema de Reis per a adults (per això el vaig enviar tb als meus fills i nebot: l'Anònim que parla en Ks n'és un, hehe...).
    el joc me'l faig venir entre el son de quan érem infants i els esperàvem, ple d'impaciència, i el despertar d'ara, de grans, però tb amb les dificultats del moment ("crisi"); tb ho aprofito per tirar de refiló contra figures del sistema del tot obsoletes (i costoses!) com la monarquia. però ben de refiló. els protes del poema són els Reis d'Orient ("reis dats" els pot equivaldre a ells sols perfectament, si un vol, en despertar-ne.)

    ResponElimina