dimecres, 12 de gener de 2011

amor paranomàstic

imatge a myspace.com

la pregunta

del milió
 és
per què
l'insomne es
ben-estava
 d'endinsar-li
 un dit a l'ull ♥ ♥ ♥

a l'esposa...

(estirabot sorgit havent llegit Las gafas de Matías García Megías, publicat a "A l'ombra del crim", bloc negrot de l'amiga A.M.Villalonga.)

14 comentaris:

  1. Hahaha. Moltes gràcies. M'encanta. De tot ets capaç de fer poesia. És fantàstic saber aprofitar les ocasions tan creativament i tan bé. Un petó ben fort.

    ResponElimina
  2. moltes gràcies, igualment i petonet. (què faríem, 'n... sense la poesia...: res.)

    ResponElimina
  3. Hhahah!!! Suposo que per no empitjorar l'experiència!!

    Petonets a les dues!!

    ResponElimina
  4. però allà al conte donaria de si!, explícitament, igual com en dóna --i potser més--per omissió.
    és a dir, pq es benguarda de fer-ho, pq "[li vaig acaronar els cabells i palpar l'os, amb cura de no entrar-li en les conques dels ulls]" (diu)?

    ResponElimina
  5. Ostres Lurdes! A tot li veus la punta poètica. Escrit amb molta gràcia.

    ResponElimina
  6. moltes gràcies, Jordi.(és només la impressió primera, espontània, que quasi surt sola, causada per un poema, un vers, un conte... un pany de cel. blau fluix, blau nit, pessigollosament càlid. o fred.)
    una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  7. Hi ha coses més útils que es poden fer amb el dit... sorprenent la capacitat poètica que destil·les, cada dia més.

    ResponElimina
  8. s'ha de llegit atenent al peu, Pep! ("estirabot sorgit havent llegit Las gafas de Matías García Megías, publicat a "A l'ombra del crim", bloc negrot de l'amiga A.M.Villalonga") per a assumir-ne (l'oníric) sentit.
    però moltes gràcies per l'afalac.

    ResponElimina
  9. En el fons sabem que el pitjor enemic és a dins.

    ResponElimina
  10. vols dir?
    el que sí que és veritat és que tot depèn molt de com s'ho prengui un.
    (però ja dic: aquest pensament té un origen, i és el conte que esmento. bon punt carpe diem. ja ho veuràs, vés-hi...)

    ResponElimina
  11. Potser hauries d'haver enllaçat L'Ombra per tal q puguin llegir el conte

    ResponElimina
  12. sí.
    la font de l'estirabot és aquí, amics:
    http://alombradelcrim.blogspot.com/2011/01/un-conte-per-comencar-lany.html

    ResponElimina
  13. Jo ja he llegit el conte però treure un vers de lamìnima expressiò i que a sobre et facin dir a tù mateix. Quina marevella de Lurdes.

    A Pep no el conec però sempre li treu "punta", sigui a un dit... com al terrat, sembla un noi espabilat..
    Jo fà un temps que estaba molt rabiuda... i hem va sortir un "estirabot" .. que no tè sentit per ningù, però per a mi va ser un descans escriure 4 paraules:
    Tres per quatre
    i poc mès:
    La gàbia.
    bona nit a tots!!!

    ResponElimina
  14. Mercè: és allò que el comentari et sorgeix espontàniament i aleshores t'adones que potser se li pot treure un rendiment poètic...
    tu ho saps millor que ningú!
    petonets.

    ResponElimina